Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Articles
Allau d’emocions en l’exhibició de la pianista Judith Jáuregui

El de la pianista donostiarra Judith Jáuregui al Festival de Música d’Estiu fou un concert que serà difícil d’oblidar, d’aquells en què tot qualificatiu es quedaria curt per descriure el que s’hi va viure, tal va ser l’exhibició i allau d’emocions que desfermà la seva enèrgica i acurada interpretació. Amb multitud de registres i colors que deixaren al públic entregat des del primer i fins al darrer moment, des de l’enlluernador inici amb la ‘Sonata núm. 25’ de Beethoven i fins al ‘bis’ final amb la ‘Consolació núm. 3’ de Liszt. I que donà peu a què la jove d’edat però ja musicalment madura Judith Jáuregui (1985) acabés amb bona part del públic dret aplaudint-la i amb ella dedicant discos a uns quants espectadors a la sortida del concert.

Tocant boni bé de memòria i amb una extrema concentració que la feia entrar literalment dins cada peça, amb els ulls tancats en molts de moments i disseccionant nota a nota al seu interior, Judith Jáuregui es mostrà majestuosa en la part interpretativa, amb una potència i energia fora mida que per res minvà la frescor i la claredat amb què arribaven les notes al públic, poesia pura. Açò executant un programa molt vistós però alhora gens exempt de virtuosisme i ben carregat de dificultat tècnica, fent un repertori pràcticament ben romàntic, però molt variat, en homenatge, precisament, a un dels grans romàntics espanyols, el lleidatà Enric Granados (1867-1916), de qui enguany es celebra el centenari de la seva mort i amb qui d’una o altra manera, fos per l’estil o pel compositor, hi estaven relacionades totes les peces.

El concert començà apuntant ben alt i Judith Jáuregui entregà una ‘Sonata núm. 25’ de Beethoven, una de les sonates més curtes escrites pel compositor, impecable d’execució, amb un primer i tercer moviment amb uns finíssims i rapidíssims jocs de mans al piano, en certs moments frenètics, i amb un segon moviment més lent i reposat però tant o més directe de sentiments que els altres dos.

Però una de les explosions de la nit d’aquest dilluns 22 d’agost al Claustre del Seminari, i després dels ‘Vuit valsos poètics’ de Granados, arribà amb la ‘Balada núm. 1’ de Chopin, que tancà la primera part del concert sentint-se els primers “bravos” entre el públic i amb la pianista tornant a sortir a saludar abans d’anar-se’n al descans. I és que la lírica ‘Balada’ de Chopin fou una autèntica exhibició de virtuosisme de Jáuregui, amb un final bàsicament pausat però precedit d’una impressionant i espectacular enfilada de ràpides notes que, prou no ho estaven, acabaren de conquerir als espectadors.

L’Arabeske’ de l’alemany Schumann encetà una segona part on el protagonisme, tret també del ‘bis’ final amb una composició de l’hongarès Liszt, fou boni bé íntegre per als aires de la música romàntica espanyola, amb tres dels fragments més coneguts (‘Granada’, ‘Asturias’ i ‘Aragón’) de l’esplendorosa ‘Suite espanyola núm. 1’ d’Albeniz i amb les no manco brillants dues de les ‘Danses espanyoles’ que Granados va escriure en 1890 (‘Oriental’ i ‘Andaluza’) i ‘Goyescas:El Pelele’, també de Granados i que s’ajuntaren com si fos una única composició.

Açò tot i que una de les peces principals fou les cinc ‘Scénes d’enfants’ del català Mompou, un dels compositors per qui Judith Jáuregui sent més especial debilitat i, d’altra banda, amb una peça que la ve acompanyant des de fa ja dues dècades, des que amb 11 anys la comencés a interpretar en els seus recitals públics. Aquesta peça, tirant més cap a l’impressionisme, és una delicada i íntima composició que, ja interioritzada per Jáuregui, surt plena i rodona del seu piano. D’una reconfortable nostàlgia i amb tan sentida interpretació, no és estrany que la pròpia pianista la defineixi com a música que no te fa aplaudir sinó quedar-te en silenci i anar-te’n del món per un moment.

I, si més no, part d’açò és el que va poder transmetre al públic Judith Jáuregui quan, en finalitzar aquesta interpretació, es quedà encara aturada amb les mans ‘volant’ damunt les tecles del piano, congelant els seus moviments i deixant que el silenci acabés la peça. I en uns moments en què es feu evident l’extrema concentració de la pianista a l’hora d’executar cada obra, viscuda intensament al seu interior i aconseguint transmetre de ple aquestes emocions.

Després de l’actuació de Judith Jáuregui, al Festival de Música d’Estiu  que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella tan sols li queda un altre concert per tancar la seva 44ª edició de 2016: el que oferiran les menorquines germanes Moll Salord (Francina al violí i Margalida al piano) el proper dilluns 29 d’agost a les 21.30 hores al Claustre del Seminari, amb un programa que inclou les sonates nombre 1 de Johannes Brahms i de Serguei Prokofiev.

Dimarts 23 d’agost de 2016

Text: Joan Mascaró

Foto: Rafa Raga  

+ articles i entrevistes
Visites guiades a l'illa de Llatzeret