Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Entrevistes
Aïda Borràs: “Per jo Menorca sempre serà un trosset de paradís a retrobar de tant en tant”

Residents a Lille (França), el trio Watteau Ensemble de flauta, violoncel i piano, una formació instrumental poc habitual d’escoltar, serà l’encarregat d’inaugurar la 45ª edició del Festival de Música d’Estiu que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella. El concert està previst per al proper dilluns 17 de juliol al Claustre del Seminari de Ciutadella i començarà a les 21 hores. Si els francesos Grégoire Carpentier i Aurélien Penard són els violoncel•lista i pianista d’aquesta formació, qui tocarà la flauta travessera de Watteau Ensemble al Festival és la mallorquina Aïda Borràs Rosselló, de 33 anys i que des de ben petita manté una estreta relació amb Menorca i és assídua visitant de Ciutadella. I amb ella hem parlat, de l’actuació de dilluns, de Watteau Ensemble i, també,  dels seus records de Menorca.

Flauta, violoncel i piano no és un trio gaire habitual de veure. Hi ha molta música original per a aquest tipus de formació?

No hi ha massa repertori per a aquesta formació, i una de les raons és que és una configuració instrumental que demana un grau d'exigència i adaptació molt important per la part dels intèrprets. Són tres instruments que pertanyen a famílies diferents, i aquest fet aporta una gran riquesa i diversitat tímbrica però també demana un gran treball de concertació pel que fa a les maneres de tractar les dinàmiques i els atacs. És una formació que fàcilment pot recuperar obres per a flauta i baix continu o peces per a trio de  violí, violoncel i piano, però per a aquest concert hem volgut fer descobrir al públic algunes de les composicions originals per a flauta, violoncel i piano.

Quina és la idea amb aquest format i no un altre? Com va anar que Watteau Ensemble també ofereixi aquest format de trio?

Tot i que en principi les nostres actuacions solen ser més en duo de flauta i violoncel, ens agrada fer petites incursions cap a altres configuracions. El repertori en duo és limitat i toca els diferents estils de vegades de manera superficial, ja que són obres menors. El trio amb piano ens permet interpretar obres originals de més envergadura musical.

El programa que oferireu aquest dilluns 17 de juliol vespre a Ciutadella integra tres trios que fan un recorregut cronològic pel classicisme de Haydn, el romanticisme de von Weber i la música post romàntica de Gaubert. En poques paraules, quines diferències o similituds hi ha entre un i altres?

Haydn és un trio eminentment clàssic, ple de notes d'humor camuflades dins una escriptura musical sòbria i elegant. Gaubert, tot i que és principalment conegut per als flautistes pel seu cèlebre llibre d'escales i arpegis, va ser un brillant flautista, violinista i compositor. L'explotació dels registres i colors de la flauta demostren el seu gran coneixement de l'instrument. Les tres peces que composen l'obra són petites finestres cap a diferents paisatges: una aubada, un capvespre de tardor i, per acabar, una serenata per a una nit d'estiu com la que viurem dilluns. Weber és el plat fort del concert, és l'obra més complicada tècnicament però també la més espectacular del repertori que proposam. És una composició força dramàtica on passam de les llàgrimes a les rialles amb molta facilitat.

Si haguessis de triar una d'aquestes tres peces que interpretareu, pel teu gust personal o per com hi sona la flauta, que és el teu instrument, per quina te decantaries? Què té d'especial aquesta peça?

M'és difícil triar-ne una, així que en triaré dues. La primera és el primer moviment de les aquarel•les de Gaubert, Par un clair matin. M'agrada per la seva força, és un moviment un poc ravelià que explora els límits de la intensitat expressiva de la flauta. Segurament per contrast, també trob que el tercer moviment del trio de Weber, Schâfers Klage, destaca per la seva simplicitat. És un moviment d'inspiració pastoral, com tantíssima música romàntica, i el seu punt de partida és una simple melodia de flauta acompanyada per un lleuger pizzicatto. Com a totes les obres romàntiques, la tempesta no és mai gaire lluny...

Hi ha algun detall en concret que pensau ens hauríem de fixar a l'hora d'escoltar aquest concert per poder-lo entendre millor o del que es tracta, simplement, és d'asseure's i gaudir de la música?

Tot i que en aquesta entrevista hem parlat molt de la flauta i el seu rol, del programa del concert m'agradaria destacar el rol dels meus companys. El repertori és vast i arriscat i demana una gran destresa i concentració per donar el màxim de cada estil. Tant en Grégoire com n'Aurélien s'han prestat al joc i esperam poder fer gaudir al públic de Ciutadella. 

Has nascut a Mallorca i ara resideixes a França, però la teva relació amb Menorca ve d'uns quants anys endarrere, entre altres coses de quan ton pare, Pep Borràs, participava en el muntatge de la il•luminació dels projectes teatrals del grup Groc que llavors dirigia Pitus Fernández. Quins records tens d'aquella època?

Un caramull! Les festes de Sant Joan amb la família Marquès-Segui, passar capvespres a la llibreria, una qualcada a cavall dins l'aigua a la cala del Pilar, una casset de Foc i Fum o dels Sis de Ponent, excursions màgiques, capvespres de pesca, anar a cercar pastissets a Santa Clara... i, sobretot, tornar a l'escola el mes de setembre amb un bon accent menorquí (riu).

Tot i que l'any passat vares tornar a Menorca, entre altres coses també per sumar-te activament a la festa del 30è aniversari de la llibreria Pau de Ciutadella, ara feia un període relativament llarg que no venies. L'has trobada canviada a l'illa si t'ho mires des del punt de vista com a visitant?

Hi ha molta més gent!, però heu sabut conservar l'essència. Com a mallorquina diria que ha canviat menys que Mallorca, però només és un punt de vista de visitant. Per jo Menorca sempre serà un trosset de paradís a retrobar de tant en tant. 

I és un moment especial poder actuar al concert inaugural del Festival de Música d'Estiu de Joventuts Musicals de Ciutadella? Què t’evoca?

És un moment molt especial! El fet de venir els estius feia que coincidíssim amb el Festival i, segurament, bona part dels meus primers records de concert es deuen a aquestes estades a Ciutadella. Com a anècdota record que va arribar a les meves mans una edició d'uns pins que Joventuts Musicals de Ciutadella va fer per a un aniversari. Aleshores començava a tocar la flauta i me’n record d'haver decorat el meu estoig d'instrument amb tota la col•lecció de pins... estava tan orgullosa...!

Dijous 13 de juliol de 2017


+ articles i entrevistes
Esdeveniment relacionat
Nan Ventura