Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Articles
Cinc cèntims de "La llibreria dels finals feliços" per na Pilar Vinent.

N'hi ha tants de llibres per recomanar... però finalment m'he decidit pel darrer que he llegit, La llibreria dels finals feliços, de l'escriptora sueca Katarina Bivald i publicat dins la col·lecció El Balancí d'Edicions 62, amb traducció de Marc Delgado.


El recoman perquè crec que és un llibre que realment incita a la lectura, és àgil, traspua optimisme i tendresa i, alhora, conté una sèrie de reflexions ben interessants sobre la vida, sobre l'acte de llegir i sobre la solidaritat que es manifesta en les persones en temps difícils, com els que ens toquen viure actualment.


L'argument enganxa des del principi, especialment a tots els que ens agrada gaudir del plaer de la lectura de forma habitual. Dues dones d'edats diferents i de països també ben diferents estableixen una amistat epistolar gràcies la seva passió compartida: els llibres. Quan Sara, una jove sueca, decideix visitar l'Amy a Broken Wheel, un poblet oblidat al cor dels Estats Units, a Iowa, i durament castigat per la crisi econòmica global, res no és com s'esperava; la seva amiga ha desaparegut i ella, sense adonar-se'n, veurà com la seva vida pren un tomb que mai no s'hauria imaginat.


A través de les dues veus narratives que es van intercalant en la novel·la, la del narrador omniscient en tercera persona i la de l'Amy, en primera persona, mitjançant les cartes que escriu a la Sara, anirem coneixent com són, què pensen i els secrets que serven tots i cadascun dels personatges que viuen a Broken Wheel. Uns personatges que, d'entrada, ens poden semblar prou peculiars però que, a mesura que els coneixem, podem identificar amb tot de gent que està al nostre voltant o, fins i tot, amb nosaltres mateixos. 


La Sara també viurà per primera vegada en la seva vida aquest procés de coneixença de la gent que l'envolta i d'ella mateixa, i ho farà a través de la llibreria que obre a Broken Wheel —una llibreria que tots els amants de la lectura hem somiat de muntar alguna vegada— i del seu sistema particular de classificació dels llibres que conté, amb seccions tan originals com: «Vida a ciutats menors», «Atenció, final tràgic!», «Ni una paraula de més» o «Per als vespres de divendres i els diumenges de fer el ronso», entre altres. I els arriba a conèixer tant, els seus nous veïns, que fins i tot aconsegueix de trobar un llibre per a cada un d'ells, la majoria dels quals mai no havien posat els peus en una llibreria. Només per comprovar quins són els títols que la Sara encabeix en cada una d'aquestes seccions i quin és el llibre adequat a cada personatge —tria que moltes vegades ens sorprendrà— crec que ja val la pena de llegir la novel·la.


En resum, pens que La llibreria dels finals feliços és un elogi a la vida, per una banda, amb els problemes reals i quotidians de cadascú, i a la literatura per una altra, que ens transporta a altres llocs, ens fa viure altres vides i ens evadeix de la realitat. La vida, personificada en cada habitant de Broken Wheel, com la ruda Grace que ens fa reflexionar quan diu coses com «El mateix passa quan parlem de viure la teva pròpia vida. No la visquis mai d'acord amb les regles que imposen els idiotes. Perquè t'arrossegaran al seu nivell, t'acabaran vencent i pel camí tindràs una vida refotudament trista». I la literatura, personificada en la Sara, que «Durant molt de temps havia seguit com sempre, llegint. I mentre la resta eren adolescents i infeliços i força ridículs no havia suposat cap problema, però de cop i volta tothom al seu voltant s'havia fet gran i ella... Ella havia continuat llegint. Fins a aquell moment. Encara llegia molt, però hi havia altres coses al seu voltant. La gent parlava amb ella. De vegades fins i tot la venien a veure per iniciativa pròpia, i en diverses ocasions s'havia sorprès pensant que no li feia res deixar el llibre que estava llegint a un costat. El podria reprendre més tard, solia pensar, cosa que era una sensació ben nova i estranya».


Pot semblar, en algun moment, que l'autora vulgui contraposar aquests dos conceptes, però aquesta suposada confrontació veurem que acaba en empat tècnic, perquè les petites històries de la vida de cada dia, com els llibres, també poden tenir un final feliç.

 

+ articles i entrevistes
Nan Ventura