Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Articles
Elegància a quatre mans i amb molt de cor

 


Va ser un concert intens, amb un cert ‘in crescendo’ quant a emotivitat però sostingut de principi a final quant a la seva execució, impecable.


Si bé d’entrada era la peça ‘Valsos amorosos’ del romàntic Brahms, a l’inici de la segona part, la que tenia tots els nombres per centrar totes les mirades, es pot dir que el concert va estar molt equilibrat i va tenir, compartits, també altres focus d’interès, si més no a la seva mateixa alçada.


Per sorprenent i excepcional, amb un públic entregat i en certs moments amb la boca oberta d’admiració per la renovada proposta i la manera, brillant i emotiva, de dur-la a terme, fou Bach qui s’endugué aquest mèrit. I és que el compositor barroc, passat pel piano a quatre mans de Suso González i Marco Mezquida i la seva improvisació, va ser reinterpretat, o deconstruït segons es miri, per dur-lo cap a notes més contemporànies, tirant al jazz en alguns moments i sempre amb molts i variats matisos.


Açò amb una elegància i un respecte fora mida, partint de Bach i, jugant jugant, per arribar a una altra música, passada per la improvisació i pel que sentien en aquell moment present els dos pianistes, però sense variar l’essència de Bach, que, en certa manera, a la seva època ja fou un gran improvisador i, tot plegat, en fou un autèntic homenatge.


El concert, de fet, començà i acabà amb Bach. L’inici ja va ser sorprenent, perquè de les quatre peces de Bach que Suso González i Marco Mezquida interpretaren, seguides, a piano a quatre mans, tan sols les dues primeres sonaren íntegrament com Bach les havia escrites, començant ja a descriure aquesta reinterpretació a través de la improvisació. Açò arribà al seu punt culminant al final del concert, amb el cor de la Capella Davídica (33 cantaires) en escena i arrodonint del tot la proposta afegint-se amb qualitat a la improvisació que els dos pianistes van fer d’un dels fragments, de quan Jesús ja ha estat crucificat, de la ‘Passió segons Sant Mateu’ de Bach, impecable d’execució i, també, irrepetible si es té en compte que la improvisació ja és açò, fruit de les sensacions d’aquell precís moment, i que d’aquest concert, de moment, no se n’ha de fer cap reedició.


Un final on s’hi ajuntà boni bé tot (emotivitat, sorpresa, potència, qualitat, una posada en escena al punt,...) i que va fer que el públic, que omplia l’antiga església dels Socors, estés uns minuts aplaudint tot abans de passar als dos bisos de regal que oferiren els intèrprets. En realitat, aquesta part final de la ‘Passió segons Sant Mateu’ va venir precedida, com si fos la mateixa peça, d’una mena d’introducció que fou la improvisació sobre l’obra ‘Campanes’ de Marco Mezquida.


Aquí, Suso González i Marco Mezquida, sempre elegants i sense embafar, s’hi recrearen i dugueren a la seva màxima expressió la seva compenetració, no només per no solapar-se i donar sentit a les notes que sortien de pitjar les tecles del piano sinó també de les que sortien de tocar les cordes i els mecanismes interiors de l’instrument, aconseguint uns sons, a vegades també pausats, però sobretot frenètics i vibrants que van obtenir, com a mínim, l’admiració del públic. Senzillament impressionant.


A la primera part del programa, sense improvisacions i amb Suso González i Marco Mezquida a quatre mans i que per res baixà la intensitat general del concert, també s’hi pogué escoltar la suite de cinc peces per a infants del ballet ‘Ma mère l’oye’ de Maurice Ravel, amb fragments que, entre d’altres, feien referència a contes com ‘La bella dorment’, ‘En Polzet’ o ‘La bella i la bèstia’; mentre que a l’inici de la segona part s’hi interpretaren els comentats ‘Valsos amorosos’ de Brahms, en aquest cas amb la Capella Davídica agafant, ben agafat, el protagonisme de la nit i amb una direcció molt expressiva i contundent d’Isabel Juaneda, que va empènyer a la coral cap a la precisió.


El darrer de la quinzena llarga de valsets curts que integren aquesta peça de Brahms, que té en els diferents sentiments amorosos el seu centre, va ser, per cert, el segon i darrer dels bisos d’un concert que en alguns moments, pel seu gaudiment, semblava que ningú volia donar per acabat. El primer bis no va ser cap repetició sinó que fou una nova composició de Marco Mezquida, dedicada a la seva àvia, morta fa poc, i també, segons digué un emocionat Suso González, en reconeixement “cap a totes les mares i dones tan grans que ens han fet”.


Com que aquest concert de Suso González, Marco Mezquida i la Capella Davídica, a benefici de Càritas Diocesana de Menorca, era l’inaugural de la 43a edició del Festival de Música d’Estiu, la presidenta de Joventuts Musicals de Ciutadella Pili Carreras en va fer la presentació abans de començar, dirigint-se a un públic entre qui s’hi trobaven, a la primera final, el bisbe de Menorca Salvador Giménez, l’alcaldessa de Ciutadella Joana Gomila i la presidenta del Consell de Menorca Maite Salord.

 

Foto: Rafa Raga

 

En un eloqüent discurs, Pili Carreras, juntament amb la resta de persones que integren la nova directiva de l’entitat, es mostrà motivada “a seguir lluitant per fer créixer la festa de la música que és el Festival de Música d’Estiu”, que, a més a més de ser “la nostra senya d’identitat” omple l’estiu de Ciutadella entre altres coses de vida. També va fer l’ullet a la commemoració històrica de la data del 9 de juliol enllaçant un missatge de pau amb un altre d’acompanyament i no d’oblit envers a qui més pateixen la crisi encara existent, reclamant als dirigents un paper de l’educació i la cultura “com a revulsiu social per rompre el cercle viciós de la pobresa”.


En les seves paraules del principi del concert, Pili Carreras ja avançà que seria un concert “que els hi promet, extraordinari”, amb la música, “com a llenguatge universal que uneix les persones i ens porta la pau, fent vibrar els nostres esperits”. El que vingué a continuació ja se sap.


Divendres 10 de juliol de 2015


DADES CONCERT:

Concert inaugural del 43è Festival de Música d’Estiu de Ciutadella.

Piano a quatre mans amb Suso González i Marco Mezquida amb cor de la Capella Davídica, dirigit per Isabel Juaneda.

Fet el dijous 9 de juliol vespre a l’antiga església dels Socors.

PROPER CONCERT:

Dilluns 13 de juliol. 21.30 hores. Claustre del Seminari.

‘Una nit F(a)usta’, amb Cris Juanico acompanyat de Joan Solà-Morales (contrabaix) i el quartet de corda format per Esther Pons i Blanca Coll (violins), Andreu Cardona (viola) i Pau Cardona (violoncel).

 

Crònica: Joan Mascaró 

+ articles i entrevistes
Esdeveniment relacionat
Nan Ventura