Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Articles
Elschenbroich: “M’agrada molt el nivell de l’OCIM, tant per l’actitud com per la seva qualitat”

Amb un programa certament atractiu on destaca la interpretació com a plat fort de la ‘Segona Simfonia’ de Ludwig van Beethoven (1770-1827), l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca (OCIM) està a punt de pujar als escenaris dels Festivals de Música de Ciutadella i Maó que, respectivament, organitzen les Joventuts Musicals d’ambdues localitats. Tot i no ser la més coneguda del compositor alemany, aquesta peça té prou potència i exhuberància, plena de vitalitat i també plena de dificultat d’execució, com per significar tot un repte per a l’OCIM i tornar a demostrar que una de les coses que pot oferir Menorca és una orquestra estable, ara que està en ple debat sobre el seu futur.

I els músics de l’OCIM afinen ja els seus instruments. Un total de 33 músics (19 de corda i 14 de vent i percussió) són els que des d’aquest dilluns i fins pràcticament l’estrena d’aquesta producció, assagen intensivament aquests dies a Ciutadella per mirar de conjuntar-se i assolir el repte. Tot pensant en les actuacions que oferiran aquest dijous 11 d’agost a les 21.30 hores al recuperat espai del Teatre de Calós de Ciutadella (en l’únic concert d’aquesta edició del Festival de Música d’Estiu que no tindrà lloc al Claustre del Seminari) i el divendres 12 d’agost a les 21 hores al Teatre Principal de Maó, en el concert de cloenda del Festival de Música de Maó 2016.

En aquesta ocasió, i seguint la seva filosofia de ser dirigits per un director convidat a cada nova producció, açò amb la idea de créixer tant en diferents tècniques com en repertori, qui estarà al front de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca serà l’alemany Leonard Elschenbroich (Frankfurt, 1985), jove violoncel•lista considerat dels més carismàtics de la seva generació i que tot i que fa poc que s’ha iniciat en la direcció d’orquestres (l’OCIM és la tercera que dirigeix), ja està obtenint bones crítiques arreu.

Elschenbroich, que també tocarà com a solista en altres dues composicions i que sona amb un violoncel construït per Matteo Goffriller ‘Leonard Rose’ a Venècia l’any 1693, ha aterrat a Menorca tot just després d’haver actuat en un recital de violoncel i piano al Festival alemany de Baviera. I, després de la seva tasca amb l’OCIM, participarà en els anomenats BBC Proms, interpretant una obra molt recent de Collin Matthews per a violoncel i orquestra al Royal Albert Hall de Londres. En una pausa del ‘stage’ intensiu a Ciutadella ha parlat dels concerts de l’OCIM d’aquest dijous i divendres 11 i 12 d’agost a Ciutadella i a Maó.

És la primera vegada que ve a actuar a Menorca? Què l’ha impulsat a acceptar la invitació de l’OCIM?

Aquesta és la segona vegada, perquè fa tres anys vaig venir a actuar al Festival de Música de Maó amb un trio de piano. De llavors ja em va agradar molt la sala on vaig tocar, el Principal de Maó, i també tota l’illa de Menorca. De sempre havia tingut moltes ganes de dirigir, i així més seriosament m’hi he posat des de fa dos anys, de fet arran de l’anterior vinguda a Menorca, quan després ja hi va haver un oferiment de l’OCIM per dirigir-la amb aquest programa. I des de llavors també m’he preparat per a açò.

Com estan anant per ara els assajos?

De moment molt bé. M’està agradant molt el nivell de l’OCIM, tant per l’actitud que tenen els músics com per la seva qualitat. Primer hem assajat per seccions i avui capvespre (-per dilluns-) ja ens ajuntarem tots, corda i vent, i estic convençut que ràpidament s’aconseguirà que soni el màxim de bé.

Què pot aportar Leonard Elschenbroich a l’OCIM durant aquests dies de ‘stage’ intensiu?

Bé, crec que encara és prest perquè jo tengui una visió personal ben definida com a director, per mor que fa poc que estic treballant com a tal i es pot dir que me l’estic construint. En aquest sentit, crec que res especial més enllà, és clar, de què cada director té la seva particular visió de com s’ha d’interpretar una peça.

I quina té d’aquesta ‘Segona Simfonia’ de Beethoven, que sonarà en la tonalitat alegre de Re major?

Aquesta Simfonia és la que menys es toca de Beethoven, però pens que totes les simfonies que va escriure estan al seu mateix nivell. Realment, me costa posar paraules al que sent tocant aquesta peça, però esper que mentre la dirigeixi en públic pugui transmetre tot el que jo sent i per mi representa. Aquesta Simfonia està escrita per Beethoven en una etapa de transició, entre la seva època juvenil i la més madura. Al primer moviment es veu un estil més clàssic, recordant potser més a Mozart, i els següents moviments ja sonen més al Beethoven de la ‘Tercera Simfonia’, que és la que defineix la seva maduresa.

Deia que li costa posar paraules al que sent amb aquesta peça. La música, és per escoltar més que no per rallar-ne?

(Riu) Crec que també depèn de la música, en el sentit de què sí que hi ha músiques que ajuda saber-ne algunes dades. Però pens que en aquest cas de la ‘Segona’ de Beethoven, sense saber res la gent pot venir tranquil•lament a l’auditori a escoltar-la i deixar-se endur per la seva música.

A més a més de dirigir la ‘Segona Simfonia’ de Beethoven, actuarà amb l’OCIM com a violoncel solista en altres dues obres.

Sí. Una serà amb el moviment més lent del ‘Quartet núm. 1’ de Tchaikovsky, que originalment era per a orquestra i que tocarem en una versió per a violoncel arranjada en el seu moment per un amic del compositor. Personalment m’encanten els quintets de Tchaikovsky. I l’altra serà el ‘Concert per a violoncel i orquestra núm. 2’ de Haydn, el primer compositor que va escriure per a violoncel d’una manera virtuosa. A aquest concert fa 15 anys que l’estic interpretant i el tenc molt en repertori.

Per acabar, una curiositat: l’instrument amb què toca és un violoncel construït en 1693 a Venècia, una autèntica joia. Realment hi ha diferència entre els instruments construïts fa anys que no els d’ara?

(Riu) És una mica un gran misteri saber com és que els instruments antics sonen millor que els d’ara. A jo m’agraden molt els instruments antics i a aquest violoncel el ven tocant des de fa onze anys.

Dilluns 8 d’agost de 2016

 

Text: Joan Mascaró

Fotos 


+ articles i entrevistes
Nan Ventura