Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Entrevistes
Entrevista a Joana Torres, de Juguettos: “Els llibres ajuden a detectar i canalitzar les pors”

Juguettos ha deixat petjada en la imaginació de mils de fillets i filletes a Ciutadella. Joana, per què vas apostar cap aquest món?

Va ser un poc accidental. De jove m’agradava estudiar i la meva vida era fer de professora de matemàtiques, però la meva mare es va posar malalta. Ella havia obert aquest negoci l’any 1980 per tenir una vellesa digna. Es volia jubilar amb aquesta feina i va aparèixer la malaltia. Tenia germans menors d’edat i se’m va atorgar la botiga a mi.

Tornaries a apostar pel mateix ofici?

Tot i que no és el que tenia pensat, no ho canviaria. De petita ja m’agradava jugar a mestres i ara m’encanta assessorar a la gent sobre un llibre, tant un d’individual com un per a compartir vivències amb els més petits.

Quines portades infantils trobarem a la teva parada en la Fira del Llibre en Català?

Nosaltres ens movem segons els ímpetus de la gent més petita, i aquesta ara es mou cap als youtubers i els influencers. Els hi encanta. Per això, tindrem llibres de “Mikeltube” o la col·lecció de “La diversió de Martina”. A mi personalment, m’agraden molt els àlbums il·lustrats, perquè tenen un rerefons educatiu i social. Serveixen per a millorar la societat. Un exemple seria “L’Angus i els monstres” o el personatge Coco.

Per a tu quina és la millor portada d’aquest any 2020, un any una mica estrany?

Aquest any estem amb la botella mig buida i fa por. El llibre que recomano és “De què fa gust la Lluna”, de l’editorial Kalandraka. No és un llibre actual al mercat, però hi podem extreure valors i molts altres vessants que són vigents. Pel passat Sant Jordi, celebrat a l’estiu, va ser el llibre que més vam vendre en diferència.

O sigui què és una faula relativament actual?

Sí, i el títol és recurrent, perquè parla de diverses experiències d’uns animals per arribar a la Lluna. També parla d’adaptar-se, d’acceptar la situació que hi ha en aquell moment.

De fet, la resiliència ha estat la paraula de moda amb el coronavius. Dit això, no creus que hi haurà un boom de llibres infantils enfocats a aquesta pandèmia?

No ho crec. Amb tota aquesta incertesa el que ara busquem és una certesa. La pandèmia ens ha descol·locat. Teníem un castellet de cartes i ara està descol·locat. Els petits ens estan transmetent angoixes, perquè no estan contents a les aules. Per a ells, una escola sense compartir és avorrida. Crec que els llibres ajuden a detectar i canalitzar aquestes pors.

Les notícies actuals no ajuden a canalitzar aquestes pors?

Les notícies no són massa bones. Necessitem certeses i no manipulació. Ara no sabem contra qui lluitar.

Hi ha qui diu que llegir és com un perfum, perquè s’adapta a l’epidermis de cada persona. Has evolucionat com a lectora i com a llibretera?

El passat 7 de setembre aquest negoci familiar va complir quaranta anys. Crec que abans la lectura no tenia el mateix valor. Agradava només a un grup selecte i ara té una oportunitat més grossa. A casa meva hem fet  aquest procés de pensar en el rerefons dels llibres, en el llenguatge expressiu, entre d’altres, i no només en si el seu títol sona bé. Han d’aportar alguna cosa. Per exemple, recomano Ken Follett, perquè veu que la humanitat pot ser molt millor si no cau amb la mateixa pedra.

Anaïs Faner

1/10/2020

+ articles i entrevistes
Sa cova de s'aigua