Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Articles
Exquisida exhibició vocal amb Musica Reservata

Són especialistes (més de 25 anys els avalen) en la música del Renaixement i, sobretot, en l’escola ibèrica de polifonia, i ho van demostrar. I no poc. Perquè no només van fer una actuació gairebé perfecte a nivell tècnic sinó que també van saber arribar a l’ànima i a la pell del públic, açò a partir del seu propi gaudi, cosa que, precisament per aquests més de 25 anys sobre els escenaris, pot no resultar tan fàcil.

Sí que és cert que es tractà d’un programa en què a moltes de les seves peces (açò dins l’amplíssim repertori que manegen) les tenen ben per mà, i fins i tot es pot dir que interioritzades de tant de cantar-les durant aquest recorregut com a grup. Però també ho és cert que un moment donat, amb aquesta quasi perfecció tècnica que tenen assolida, podrien fer-ho sortir d’una manera més mecànica, tirant tan sols de professionalitat.

Açò, però, no va ser així i sobre l’escenari de l’antiga església del Socors es va veure, aquest dissabte 29 de juliol vespre en el que fou segon concert del Festival de Música d’Estiu de Ciutadella 2017, a un octet vocal, Musica Reservata de Barcelona, que sentia el que cantava, amb les veus que vibraven i on les innumerables tonalitats que s’escoltaren sortien ben de dins, per arribar cap a defora als espectadors de manera que participaven d’aquest gaudi, transportant-los cap a moments de pau i de calma, contemplatius, amb sí mateixos.

Agafant peces escrites per compositors espanyols i portuguesos en l’època (a partir de 1580 amb Felip II i durant 60 anys) en què a la península ibèrica només hi va haver un regne, el concert estava concebut per donar a conèixer aquesta música del segle XVI, tota en llatí i a cappella, i per mostrar les possibilitats vocals que integra, a vegades a 4, a 6 o a 8 veus. Açò tenint en compte que la música que es feia llavors era de caràcter sacre quasi en exclusiva i que al protagonisme se l’enduien principalment les veus, composant-se les obres pensant bàsicament en les veus i les múltiples combinacions que s’hi podien fer i textures que s’hi podien treure i no en els instruments, que encara eren simples suports.

Aquestes múltiples combinacions i textures, amb Musica Reservata, i amb la cantant soprano menorquina Isabel Juaneda amb un paper important i destacat dins el conjunt, i malgrat l’alt grau de dificultat, sonaren dins el Socors com una exquisida exhibició vocal, delicatessen per a l’oïda. I no tan sols despertant l’admiració del públic i moments d’aplaudiments generalitzats (no d’una manera apoteòsica sinó dins el to tranquil i pausat del concert) sinó també la del propi director convidat per l’octet, l’experimentat Jean-Marc Andrieu, amb indicacions de satisfacció cap als cantants després de vàries de les peces interpretades i que al final acabà també per aplaudir-los obertament, mostrant el seu propi benestar per l’actuació.

De manera sostinguda quant a qualitat, pel que fa a la quantitat de textures i tonalitats vocals i al ritme, i sempre pensant en què no hi va haver cap moment explosiu ni apoteòsic, el concert va anar de menys a més, amb una primera part amb una música més ombrívola (amb peces per a difunts i algunes lamentacions de Setmana Santa, per exemple) i una segona més lluminosa i brillant, entre d’altres amb peces dedicades a la Verge Maria i tan sols de Tomás Luis de Victoria i de Francisco Guerrero, sens dubte dos dels compositors més coneguts i sagrats d’aquesta època d’or de la polifonia espanyola que fou el segle XVI. Açò encara que l’obertura del concert fou amb el Laudate Dominum omnes gentes de T.L. de Victoria i el bis final, l’únic de la nit, també amb un tema de De Victoria: O vos omnes, un motet de música de Setmana Santa que no havien interpretat durant el recital.

Un dels moments més emotius, i també sorprenents, de la primera part, on també s’hi escoltaren peces de Bartomeu Càrceres, Estevao Lopes Morago i Joan Pau Pujol, arribà en una de les dues composicions interpretades del portuguès Filipe de Magalhaes, amb Memento mei, Deus, protagonitzada sense director a l’escenari i amb les cinc veus masculines cantant: quatre d’elles situades a l’altar i una darrera del públic durant quasi tota la peça. Realment, aconseguiren una sonoritat impactant i açò en una mena de diàleg diví entre ells i amb un Amén final digne d’una típica imatge d’uns frares cantant a un monestir. Aquesta peça també serví de contrast amb les altres anteriors i les posteriors i, a la vegada, que per rompre el ritme i mantenir igualment l’atenció, per donar compte de les infinites possibilitats vocals.

De la segona part, més rica en matisos (si açò és possible), van sobresortir gairebé totes les peces, des de l’excepcional Nigra sum, sed formosa i Alma Redemptoris Mater de Tomás Luis de Victoria, un dels moments en què les textures vocals semblaven altres instruments; fins a la quasi levitant Ave Maria, l’aplaudida Maria Magdalena et altera Maria i l’extremadament delicada, i complicada, Reginal caeli laetare de Francisco Guerrero, aquestes dues darreres amb el punt en comú de tenir uns brillantíssims Al•leluies.

Després d’aquest segon concert de Musica Reservata de Barcelona, la 45ª edició del Festival de Música d’Estiu entrarà de ple en el seu equador i es traslladarà puntualment per a aquesta actuació al Teatre de Ciutadella (Calós). Qui hi actuarà, amb el programa titulat Els elements i l’home i amb la Quarta Simfonia de Beethoven com a un dels punts forts del repertori, serà l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca, que formarà amb 34 músics i dirigirà Francesc Prat. El concert tindrà lloc el dijous 3 d’agost a les 21 hores, repetint-se també el dijous 4 d’agost (21 h), al Teatre Principal de Maó i en el marc del Festival de Música que organitza Joventuts Musicals de Maó.

 

Text: Joan Mascaró 

 Foto: Rafa Raga

+ articles i entrevistes
Nan Ventura