Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Articles
FESTA D’INSTITUT !!

Definir la grandesa d’un grup petit és com intentar explicar un sabor mitjançant una imatge. És impossible, s’ha d’assaborir. Vull dir que una cosa que et pot semblar petita, inexperta o no prou cuita, no significa que sempre sigui el que sembla. Un grup de rock, definint-los així com a punt de partida als “Som-hi”, moltes vegades t’enganya i més quan els seus membres són encara adolescents. La precocitat artística de Joan Olives, guitarrista; Xavier Pons, baixista; Maribel Coll, pianista; Rafa Anglada, bateria; i Franz Pons, guitarrista i cantant (i d’altres ex membres de la banda) i d’altres músics i artistes que han afegit per a la ocasió que ara esmento, denota sobtadament quan escoltes les primeres notes. Són valents. Molt. Hi ha que ser-ho per tenir composats ja a aquesta edat tan precoç fins a set temes propis: “Cap ple de pardals”, “Sa força des vuit vents”, “Sant Joan és un xou”, “Embolic mental”, “No et puc oblidar”, “Raig de dolçura” i “Els seus pensaments”; quatre d’ells ja enregistrats en vídeo i que podeu trobar fàcilment a Youtube. 

A més, hi ha que afegir el mèrit que té ser un grup de rock ciutadellenc. És un món que conec bastant. I és que com tantes altres vegades i tants altres grups no els hi queda més remei que assajar en una cotxeria particular, en aquest cas de la família de Franz, el cantant i líder de la banda. Es sol dir “açò és moral”. Sí senyor. Però hi ha molt més... Sabent tot açò, encara els fa vergonya haver de sonar demanant doblers, tot i que sigui una quantitat simbòlica. Jo penso que qualsevol artista que es faci respectar, ha de voler fer-se valorar. En la “Festa d’Institut” de dia 4 de desembre a la Sala Multifuncional de Ciutadella (21 h.), podreu comprovar que val la pena recolzar aquest grup d’atlots que, per cert, canten els seus temes propis en Pla, sí, en l’article salat com els seus admirats Ja t’ho diré, grup referència per a ells. 

I és que tot evoluciona, igual que la música de “Som-hi”, ja que des del hard rock que inicialment sonaven, ara mesclen estils per a guanyar densitat i varietat artística fent versions de cançons més actuals (sense deixar de banda als clàssics) i del gust de la gent jove d’avui en dia. A més, per a l’espectacle, s’hi afegiran dos violins, dos violoncels i un saxo. No són bromes! Fins i tot abans de l’esdeveniment hi haurà altres participacions de diferents vessants artístiques que a ben segur vos sorprendran. 

A valorar i a tenir molt en compte és el fet de que més enllà d’aquest Firartístic 2015, “Som-hi” ha sonat, a part de a les típiques berbenes, carnavals i bars i als concerts de carrer tan de moda ara mateix (afortunadament), també en esdeveniments de caire solidari com per exemple tocar gratuïtament (ja ho he dit abans) per a Càrites, per Aspanob o per a la Fundació Vicent Ferrer. Joves, artistes i solidaris. Se’ls hi ha de donar l’oportunitat de créixer i per això ningú millor que l’única productora que es preocupa per aquesta “assignatura”: Dau Produccions amb la col•laboració d’Artistes per a Menorca, com sempre. A més, aquesta ocasió depararà sorpreses per al públic i que faran participar-lo de l’espectacle. Un espectacle musical que també es barrejarà amb altre tipus d’art (i que no desvetllaré). I és que “Som-hi” s’ha volgut rodejar aquesta nit tan especial de diversos artistes també joves que arrodoniran i donaran encara més alçada a l’esdeveniment. 

Pot ser ara només em quedi fer menció del seu repertori de versions (abans he parlat dels seus temes propis), que no “descodificaré” aquí per raons òbvies. Prefereixo que el lector d’aquestes paraules i hipotètic assistent al concert, les desgrani per ell mateix; però les pistes sí us les deixo. Els seus covers són d’allò més variat, com no podria ser d’altra manera: Dire Straits, Red Hot Chili Peppers, Lax ‘n’ Busto, Oasis, Lexu’s, Guns ‘n’ Roses, Deep Purple, Sopa de Cabra, Melendi, Joan Jett, Sau, AC/DC, Metallica, John Legend, The White Stripes i Ja t’ho diré, entre d’altres, són una carta de presentació immillorable per qui encara no els conegui. Tant si sou de la generació adolescent de “Som-hi” com si sou de la meva generació panxuda i amb sa “mili” feta, heu de fer un tast d’aquests al•lots. El seu so és d’aquell que et fa deixondir el bon gust al primer acord. 

Quants grups s’han fet i desfet a Ciutadella i a Menorca sense haver tingut mai l’oportunitat de sonar en les condicions professionals que els deixarà la productora? Una productora i un col•laborador (Nan Ventura) que el que aconseguiran amb aquesta inusual iniciativa és recobrar aquell esperit de la nostra generació que brollava de les famoses i enyorades festes de s’institut. Recordeu els més veterans? Vet aquí el nom de l’espectacle. Però es vol transmetre directament a una generació verge d’aquest tipus d’actes, una generació que no coneix el que és posar el colze per passar a la primera fila en els concerts. Hi ha que encendre la flama del rock. Hi ha que rebel•lar-se com Déu mana en aquestes edats. No tot ha de ser música enllaunada o buida de contingut. Contribuir a la societat des del ple d’esperit que dóna la feina feta per amor a l’art. Hi ha que apostar per allò d’aquí, perquè, si no ho fem entre noltros, ningú no ho farà. Som-hi “Som-hi”!, a la Multifuncional hi falta gent. Allà ens veurem. Sort i Ventura joves caixers!!!

 

Jaume Anglada

+ articles i entrevistes
Esdeveniment relacionat
Visites guiades a l'illa de Llatzeret