Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Articles
Gran dosi de dramatisme amb final alegre en el Quintet de Mozart


Amb Corrado Bolsi com a líder, sí, però sense que ningú destaqués per damunt dels altres, ben conjuntats i si més no tots a un mateix alt nivell, el trio Musicaperta, també quan s’hi posaren en format quintet, va commoure al públic del Claustre del Seminari de Ciutadella amb les seves cordes, fent-les sonar de manera que, per la seva gestualitat i expressivitat, semblava que fins i tot, a estones, ballaven amb ells damunt l’escenari.


I açò va passar amb Franz Schubert, amb Jean Sibelius, amb Gideon Klein i amb Wolfgang Amadeus Mozart, amb tots els compositors, de fet, que passaren pels seus instruments en el que va ser tercer concert del 43è Festival de Música d’Estiu que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella, aquest dilluns 27 de juliol vespre.


Un dels punts culminants del concert va arribar a la peça final, quan al violinista Corrado Bolsi, la violista Gisella Curtolo i al violoncel•lista Ángel Luis Quintana, imponents tota la nit, s’hi van ajuntar els menorquins Esther Pons (violí) i Andreu Cardona (viola) per interpretar el ‘Quintet nombre 2 en do menor’ de Mozart, una música que inicialment va composar per a octet de vent i que ell mateix, en la seva darrera època, uns dos anys abans de morir, va refer per a quintet de corda, amb una formació (sobretot per les dues violes) que no és gaire freqüent poder escoltar.


En aquest ‘Quintet’, molt simfònic i que un moment donat podia recordar la música de Beethoven, Musicaperta, tots a un nivell semblant però amb Bolsi exercint a la perfecció el seu lideratge quant a la part de conjunció, va fer ben seu tot el ‘joc’ musical que Mozart composava sovint i llançà amb tota la seva força la gran dosi de dramatisme, amb petites i grans explosions tràgiques, que conté quasi tota la peça, excepte, i d’aquí aquest ‘joc’ mozartià quasi irònic, la part final, en què l’alegria i l’optimisme acaben dominant. En aquest cas, aquesta alegria arribà durant els darrers compassos, amb un darrer minut en major després de quasi altres 20 minuts i 4 moviments en una tonalitat de do menor per treure-li el seu punt més tràgic.


La interpretació d’aquesta darrera peça els va donar molts d’aplaudiments per part del públic que, sense que arribessin a ser ni molt manco apoteòsics, sí que van fer que Musicaperta, altra vegada en formació de cinc i després de tres vegades d’anar i venir de l’escenari, es tornessin a seure per regalar un bis al públic, que fou no una repetició de quelcom que ja havien tocat sinó el moviment ‘menuetto’ d’un altre ‘Quintet’ de Mozart, aquest en re menor.


De les altres composicions interpretades per Musicaperta, aquestes en format trio, i encara que el ‘Trio en si bemol major’ de Schubert i el ‘Trio en sol menor’ de Sibelius, sobretot aquest darrer, realment majestuós, potser fou el ‘String Trio’ de Klein el que obtingué més bona resposta per part del públic en general, segurament corprès i connectat per l’explicació prèvia que la violista Gisella Curtolo oferí sobre la peça i el seu autor i també per la seva dificultat d’execució i els innumerables matisos que integra. I és que Gideon Klein, jueu nascut a Txèquia l’any 1919, va morir l’any 1945 a un camp de concentració nazi, tot just uns mesos després d’haver composat aquest ‘String Trio’, la darrera obra de la seva vida.


Després de Musicaperta, el Festival de Música d’Estiu de Ciutadella és al seu equador i serà el proper dilluns 3 d’agost, a les 21.30 hores al Claustre del Seminari, quan es farà el quart dels sis concerts d’aquesta edició. L’oferirà el quartet de saxofons Fukio Ensemble, on s’hi integra el menorquí Xavier Larsson.


Dimarts 28 de juliol de 2015

 

Crònica: Joan Mascaró

Foto: Rafa Raga

 

+ articles i entrevistes
Visites guiades a l'illa de Llatzeret