Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Articles
Joan López ens recomana...

Jérôme Ferrari: El sermó de la caiguda de Roma. Ed. La Magrana, Barcelona, 2013. [Títol original: Le sermon sur la chute de Rome. Premi Goncourt, 2013].

 

 

La vaig acabar de llegir el darrer dia de l’any recent passat i no me n’estic de recomanar-la.

 

Un bar a un poblet llunyà de la costa de l’illa de Còrsega pot esdevenir un focus de salvació econòmica per als seus habitants si s’encerta a gestionar amb capacitat innovadora. Matthie i Libero ho faran. Però tot el que comença acaba. (“El que l’home crea, l’home ho destrueix” diu la Bíblia; o bé, en mots de Mn. Cinto Verdaguer a Canigó, “lo que un segle aixecà l’altre ho aterra”).  Tota realitat d’aquest món, espacialment si és una obra humana, està sotmesa a un procés d’entropia, de desgast, que acondueix a la destrucció. Aquest artefacte narratiu té tots els ingredients per ser una bona novel·la. Hi ha uns personatges familiars que travessen dues o tres generacions i teixeixen una trama, en què pul·lulen dues dotzenes d’individus de carn i os, amb tots llurs misteris i secrets, misèries i qualque grandesa.

 

El bar, “lloc escollit per Déu per experimentar el regne de l’amor a la Terra”, acabarà sent un infern. Respon a la fragilitat de tots els regnes terrestres i de totes les mitologies que ha creat la humanitat, front a l’eternitat de la Ciutat de Déu, segons un sermó de sant Agustí, bisbe d’Hipona.

 

L’acció transcorre per moments no sols a Còrsega, sinó també a París i a les colònies franceses del Nord d’Àfrica i de l’Àfrica centra. Cobra especial rellevància la història de l’avi Marcel dins aquest món colonial cruel i inhòspit. Però és l’illa mediterrània l’origen i el destí dels personatges principals.

 

Els processos de corrupció aboquen a uns finals gens feliços...

+ articles i entrevistes
Nan Ventura