Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Entrevistes
“La poesia va directe al moll de l’os i suposa un equilibri perfecte entre contemplació estètica i reflexió activa”

Avui entrevistem a Carlos Minuchin Vilafranca, l’autor de Magma, poemari que ha guanyat el 21è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors. Es tracta del seu segon llibre de poesia, ja que es va estrenar l’any 2019 amb Corrupció de la matèria, guanyador del 20è Premi Vila de Lloseta de Poesia Jove. La presentació de Magma es farà dia 7 de Novembre, a les 11:45, a la Fira del Llibre en Català de Menorca 2020, i el poeta Pere Gomila farà de mestre de cerimònies.

Carlos, Magma és un poemari feminista amb una veu poètica potent i sincera. Per exemple, parles de temes com la submissió i la llibertat. Per què vas decidir apostar cap aquest camí?

Magma sorgeix arran de la qüestió de si em pertoca a jo, en tant que home, afrontar la problemàtica feminista. I la resposta, racional i visceral alhora, va ser un sí rotund. La discriminació de la dona és una xacra que encara avui hem de combatre a cara descoberta si volem viure amb dignitat.

Penses que escriure sobre el feminisme és una manera d’aportar un granet de sorra cap a la justícia social i la igualtat?

Magma és un profund exercici d’empatia. Jo mai he patit violència o assetjament de gènere, ni he tingut por de les mirades, paraules o gestos dels homes en forma de macro o micro masclisme. Però ho veig cada dia als mitjans i al carrer, cosa que m’esgarrifa. Menorca encara és territori masclista, també. Els assenyalats som els homes i el granet de sorra per revertir aquest problema l’hem d’anar posant tots, dia a dia, en un exercici de responsabilitat col·lectiva.

Per tant, què és per a tu la poesia?

Faig poesia com una manera estètica de pensar la realitat en què visc i que m’envolta. No crec en la separació entre raó i sentiment. La poesia va directe al moll de l’os i suposa un equilibri perfecte entre contemplació estètica i reflexió activa. Permet així un apropament amb el lector pell amb pell.

I què la diferencia de la narrativa?

La narrativa també és poètica però no és poesia, així com la poesia també és musical però no és música en sentit estricte. La narrativa es distingeix per centrar el focus d’atenció en l’acció literària sota el paraigua de la ficció.

Hi ha qui diu que la poesia també és mirar-se cap endins i, després, projectar-ho i plasmar-ho sobre el paper. La teva poesia és biogràfica, és a dir, confessional, d’alguna manera?

Algú va dir que per seure a escriure primer s’han d’aixecar a viure. La meva veu poètica neix com una esbravada quan el que duc a dins ja no pot més i surt. I aquest sortir pateix la mediació de l’experiència, de la musicalitat i, evidentment, de la llengua catalana. Tot plegat em permet sublimar de forma poètica emocions que duc ben endins i em commouen.

Tant Magma com Corrupció de la matèria han guanyat un premi literari. T’esperaves aquesta bona rebuda?

N’estic molt satisfet d’haver guanyat aquests dos primers premis, ja que han permès la publicació dels llibres en dues editorials meravelloses: El Gall Editor (Pollença, Mallorca) i Fonoll (Juneda, Lleida). Al capdavall, és el lector qui fa el poema quan el llegeix i se’l fa seu.

I ara estàs escrivint un altre poemari o en tens algun al cap?

A banda dels dos llibres publicats, tenc encaminats dos projectes més que esperen la fortuna de veure la llum ben aviat. Però ara és el temps de Magma, que presentaré amb tota la il·lusió i empenta del món a la Fira del Llibre en Català de Menorca 2020.

Per acabar l’entrevista, digues el teu vers preferit d’algun poeta o poetessa per qui sentis una gran admiració.

Pens que és més assenyat prescindir de fer la distinció de gènere poeta/poetessa, que trob innecessària i que tantes vegades s’ha emprat de manera discriminatòria. Contestant a la pregunta, tenc molts poetes estimats i una d’aquestes poetes és Anna Gual. Aquesta cita és una de les que enceta Magma: “Una derrota / és una mutació prèvia / a qualsevol triomf” (Anna Gual. Molsa, 2016).


16/10/2020

Anaïs Faner

+ articles i entrevistes
TEATRE DES BORN