Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Articles
l'Artista antiartista Kutxi Romero Lorente, per Jaume Anglada

l'Artista antiartista Kutxi Romero Lorente, per Jaume Anglada

Llibre: LEON MANSO COME MIERDA. 

Autor: Kutxi Romero Lorente.

Editorial: Ediciones del 4 de Agosto.


  El primer que crida l’atenció del llibre que tinc el gust de presentar-vos no és, curiosament, el text, ni tan sols el títol, provocador d’ambigüitats i dubtes irrefutables des de la convicció. No. El primer que incita a l’ insult, com expressió artística, sí, com expressió artística, és la pròpia portada. Veure una imitació de Jesucrist mig despullat en un cos femení i crucificat amb cara de lleó tot rodejat de suposades manses ovelles, evoca a la perfecció el significat del títol i ens incita i alerta de que el que hi trobarem no és apte per a ments tancades ni per a lectors amb veritats absolutes indiscutibles. 

  Les inspiracions de l’autor, el poeta Kutxi Romero (cantant i lletrista del grup de rock navarrès  “Marea” entre molts altres), són nítides i transparents. Obrim boca amb un dels seus autors preferits, José Mª Fonollosa (musa també d’Albert Plà), a través d’una introducció atípica com ho és tot el llibre. Però baix la poesia de Romero soterrats hi ha els sentiments i inspiracions d’altres escriptors favorits seus: Charles Bukowski, Federico García Lorca, José Saramago, M. Chinato, Leopoldo Mª. Panero, Patxi Iruzun, Oscar Beorlegui, José Hierro o William Blake. 

  Us preguntareu segurament com és un poeta de rock. Cadascú pot entendre-ho com vulgui. No hi ha una definició prou explícita enlloc del que és un poeta, i per tant, menys encara del que és un poeta de rock (del millor lletrista d’Espanya; i personalment crec que per sobre del gran Joaquín Sabina i només a l’altura del Mestre Bob Dylan). Ell és un lector empedreït, un compilador de sentiments de bandoler, un remenador d’escombreries de la veritat. És un tipus, rallant en plata, amb els collons en el seu lloc, els peus a terra i el cap ben alt. Un trobador de desconfiances mundanes que no se’n fia ja ni dels pastors, ni dels amos, ni dels ramats. Anem a tastar-lo. 

  A “León manso come mierda” (Poesía Completa 1999-2004) hi podem trobar els tres llibrets que el propi Romero va auto editar: “Ruidografías, 1999”*; “El sumidero, 2001”**; i amb el pseudònim de José Etxailarena (els seguidors de Marea ho han agafat) “Poemas indómitos, 2003”***. Anem a embargar una petita mostra de cadascun d’ells: 

“(...) me enorgullece ser algo etéreo en su alma, amo y señor de sus perdidas miradas, cuidador de su corazón de mimbre, que, aunque arrecien los vendavales ,se doblará antes que partirse”.*

"Ten por seguro que no recordarás que te pasó por encima mi escuálida palabra (…). Mi palabra, tal que la tuya, nada es, has de saber".** 

“No sé por qué razón quiero morir aquí en esta tierra de miradas polvorientas que se apartan ante el linchamiento de la vida. Miradas samaritanas empujando los días ayudando al calendario a ser más sumiso, más cordero de Dios, más esclavo”.***


  No sé si us ha agradat... o us ha molestat aquest petit tast de l’obra de Romero, un, us faig a saber, simple manobre que entre “saetas” de la seva mare i “punk rock” dels seus col•legues, li sorgí la vena literària, i tot remullant-se dels grans autors ha sigut capaç de convertir-se en una nova mena d’artista (immens, pletòric, esperançador, majestuós), qui ho havia de dir des dalt d’una bastida: l’anti artista. Ja ho va dir Manolillo Chinato: “¿Qué importa ser poeta o ser basura?”. Llegiu Kutxi i entendreu aquestes irritants afirmacions. Recordeu, Kutxi Romero: l’anti artista. El poeta de rock. Autèntic.

 

+ articles i entrevistes
Visites guiades a l'illa de Llatzeret