Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Entrevistes
Lira d'Or per n'Esperança Pons
N’Esperança Pons va ser presidenta del Cercle Artístic de Ciutadella durant els anys 2003-2008 i ara l’entitat li reconeix la feina feta amb el lliurament de la Lira d’Or.


Hola Esperança, 


1.-Què representa per a tu que l’entitat a qui has dedicat hores de feina te reconegui el teu treball?

És un reconeixement molt polit amb el que m’arriba la gratitud del Cercle de manera “oficial” ja que l’agraïment per tota la labor que vaig dur a terme em va arribar d’altres maneres, sobretot directament de bones persones agraïdes que m’ho van fer arribar personalment.

La meva vinculació amb el Cercle es remunta a l’any 1993, quan el llavors president, Jaume Font, em va convidar a formar part de la Junta Directiva com a vocal de presidència adjunta al Premi Born. Des de llavors vaig anar ocupant diversos càrrecs a l’entitat, fins que l’any 2003 em van oferir el de presidenta, que vaig ocupar fins l’any 2008.


Van ser 15 anys de la meva vida que vaig dedicar plenament i amb molt de gust a la labor cultural que es duia a terme al Cercle i em va donar una bona experiència en molts d’àmbits i em va enriquir personalment.


Ja fa 6 anys que vaig deixar la presidència, amb motiu de començar els meus estudis de Màster en Gestió Cultural, i he de reconèixer que, des de llavors ençà, aquesta “distància” m’ha permès avaluar i assaborir  totes les experiències viscudes, tota la gent que vaig conèixer, valorar el recolzament que vaig rebre… i en definitiva puc dir que tot el que vaig viure al Cercle, ha fet un pòsit a la meva vida del que n’estic ben satisfeta i molt agraïda.


2.-Com t’ho van comunicar? Quina va ser la teva reacció?

Va ser el mes de gener de 2013 quan vaig rebre un correu electrònic de l’anterior presidenta, Maria Josep Rebassa on em comunicava la notícia de l’aprovació de la concessió de la Lira d’Or per part del Consell Assessor.


Va ser una notícia que me va arribar ens uns moments de profunda tristor perquè esteia de dol per la mort de la meva mare i que me va arribar profundament al cor i va fer ressorgir una llumeta de felicitat al meu interior.


3.-Sens dubte la tasca que vas dedicar a l’entitat va ser molta, però sense un equip, segurament hauria estat difícil arribar als objectius que us vau marcar. Quina valoració fas del teu equip de feina al Cercle Artístic?

Per suposat! Sempre he tingut clar que s’ha de comptar amb un bon equip humà. Un president ha de ser el timó de l’entitat, però ha de comptar amb el seu equip... els hi ha d’exposar els projectes, tenir-los en compte, dialogar, incorporar noves propostes i idees, acceptar també les crítiques! així s’aconsegueix un bon esperit de grup, i només d’aquesta manera, amb una bona implicació, podrà comptar amb ells en tot moment!

No puc deixar d’agrair a tots els presidents que m’han precedit, als companys de junta, als membres de la secció d’estudis i membres de les entitats acollides, etc. el seu recolzament i la seva feina. Tots junts vam fer grans coses!


4.- Hi ha diferents entitats adherides al Cercle que fan feina cada una dedicada a la seva temàtica. Creus que és el futur d’aquest tipus d’entitats centenàries, agrupar a diferents actius culturals?

L’esperit del Cercle, des de la seva fundació, ha estat ser una entitat cultural diversa i plural, i com a tal, encara és així i aglutina les diferents seccions. No obstant això, no crec que el futur de les entitats culturals, siguin centenàries o no, depengui d’aquest fet. 


Actualment les entitats culturals, que són de gestió privada, necessiten del capital públic per tal de dur a terme els seus projectes, malauradament esteim vivint moments negres ja que, degut a la crisi econòmica, les entitats culturals han vist retallades les seves subvencions a “cop de destral” amb les majors reduccions de la història de la democràcia a Espanya, arribant a situacions inviables que tal vegada faran que moltes desapareguin. 


Els gestors culturals han hagut d’apostar pels mecenatges o pel “crownfunding”, però no crec que sigui suficient. I és aquí on les administracions públiques han d’intervenir: han de començar a valorar l’eficàcia i l’eficiència d’aquestes entitats, i començar a fer pedagogia amb la cultura perquè la societat també la valori, i pel que fa a la política fiscal un fet fonamental: abaixar l’IVA per poder tornar a recaptar més amb els actes culturals.


I pensant en el futur crec que és imprescindible que les entitats culturals elaborin una bona estratègia per tal d’adaptar-se al nou paradigma digital (web 2.0, xarxes socials, canal Youtube, Twitter…), i també per tal d’elaborar formes de fidelització i implicació de públics.


5.- Quina és la teva visió sobre la situació actual de la cultura a Menorca?

A Menorca tenim un teixit associatiu divers i dinàmic en el que hi ha molta gent implicada, motivada, amb ganes de fer feina pel seu poble i per la seva illa, però crec que les administracions públiques les haurien de valorar i tenir-les en compte més vegades. 


Els polítics no han de programar cultura quan hi ha gent experta que en sap i la tenen perfectament estructurada en un teixit associatiu disposat a fer feina. Les administracions han de dotar als ciutadans d’infraestructures culturals necessàries i fer-ho escoltant als qui faran ús de les mateixes que són qui en coneixen les necessitats reals, i una volta fetes, destinar-les a l’ús per al què van ser construïdes.


6.-Quina és la teva activitat cultural? Quina activitat t’omple?

Ufff… estic retirada i som “a la caverna meditant”, jaja… avui per avui, la meva activitat es basa principalment i quan el temps m’ho permet, en assistir a actes culturals que m’agradin (conferències, presentacions de llibres, actes teatrals, musicals,...), llegir, fer fotos...


7.-Un desig cultural per al Cercle?

Que pugui seguir comptant amb un gran equip humà de bones persones il•lusionades que duguin a terme tot allò que se proposin fent front als embats amb valentia.


+ articles i entrevistes
Esdeveniment relacionat
Visites guiades a l'illa de Llatzeret