Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Entrevistes
Pere Moll, amb ritme i amb passió.
En Pere Moll Pons és un jove apassionat de la música que ara ha sortit de Menorca per estudiar. Ens interessa saber quines són les seves inquietuds.

Pots consultar la seva fitxa aquí:

http://www.nanventura.es/ca/artista/pere-moll-pons/185

 

Hola Pere!

1.-D’on ve la teva afició per la música? Hi ha algun membre de la teva família que toqui algun instrument?

Des de ben petit ja em va estirar molt la música, possiblement perquè a casa sempre se n'ha escoltat encara que no ben bé els estils que a jo m'agraden més. Tenc records que em van marcar com anar als concerts d’en Cris Juanico quan tocava amb es Mags de Binigall o també els primers discs que em van regalar.

2-Per què la percussió, la bateria?

Això sí que em ve de família, ja que quan tenia 4/5 anys els dos cosins grans la tocaven. I  l’admiració pels cosins grans quan ets petit vulguis o no fa que intentis fer el que ells fan o intentis ser com ells.

Supòs que és un instrument que destaca. La idea de dur el ritme de tot el grup i ser un instrument "base" és una cosa que estira molt. Crec que és dels instruments que impressiona a la gent, encara que la majoria de vegades estiguis darrere tapat entre timbals.

3.-Amb quines formacions has pres part a Menorca?

Vaig començar amb grups d'amics i banda juvenil quan just tenia 10 anys. A partir d'aquí he estat tocant amb la Banda de música de Ferreries, la Banda municipal de Ciutadella, grups com Cold road, Malabava, es Manatís, Ulls en blanc, etc. També he estat director de la batucada Myotragus i he tocat en musicals i altres agrupacions musicals com l’orquestra de Ciutadella o el grup S'albaida.

4.-On t’has format musicalment aquí a Menorca? 

Les bases em venen de l'Ateneu Musical de Ferreries, on vaig començar bateria i llenguatge musical als 5 anys. Més endavant també entraria als combos, piano i la Banda juvenil. Ja amb 16 anys vaig començar classes a l’Escola de música de Ciutadella, on vaig fer dos anys de preparació amb els mestres Pere Arguimbau i Guiem Pons que d'alguna manera m'han fet arribar on soc ara.

5.-Qui és o qui són els teus referents com a bateries a l’illa? I fora Menorca?

A Menorca són i seran en Moisés Pelegrí i en Guiem Pons, ja que sempre han estat models a seguir i m'han ajudat amb l’impossible. També vull destacar a en Pere Arguimbau, que tot i no ser bateria m'ha fet créixer musicalment i com a persona i sense ell res hagués estat possible, GRÀCIES!

Fora Menorca en podria dir tants que no acabaria avui, però si n'hagués de triar pocs serien Dave Weckl, Benny Grebb i Vinnie Colaiuta.

6.-Ara has sortit de Menorca per estudiar música, què tal l’experiència?

Estic estudiant a l'Esmuc (Escola superior de música de Catalunya) on he entrat enguany. Dins el pla d'estudis hi ha tant assignatures teòriques com pràctiques, així que es fa difícil xerrar un poc de tot. 

Els professors, com per tot, n'hi ha de tota casta. Uns demanen molt i els altres demanen més. De moment he topat majoritàriament amb bons professors i esper que sigui així la resta de la carrera, encara que n'hi ha algun que sí que canviaria.

7.-Has tingut temps de crear algun grup o tens previst fer algun concert amb alguna formació?

De moment m'estic adaptant a Barcelona i a l'escola i només he tocat amb els companys de classe i amb alguns amics que he fet per aquí. Estic a l'espera d'un parell de projectes i disposat a tocar amb gent nova.

 

8.-Els teus objectius a curt i mig termini?

A curt termini podria dir que acabar-me d'adaptar i seguir coneixent a tants i tants músics com fins ara. Si mir més endavant, esper acabar el Superior, seguir fent música arreu del món i conéixer de cada vegada més tot el que està englobat a la música.

9.-Te vam poder veure a la plaça dels Pins, a l’aniversari de l’entitat s’Esclat, tocant a un concert a dos, amb el també bateria Moisés Pelegrí, com va ser aquesta experiència? 

Va ser una experiència única ja que no s'havia fet mai i era la primera vegada que estàvem davant tanta gent que no només venia a escoltar i disfrutar, sinó que eren també percussionistes i per tant entenien tot el que estàvem fent i ho podien criticar... Va ser la primera vegada en molts d'anys que he estat nerviós damunt un escenari. Per sort tot va sortir bé i vam poder xalar igual o més que el públic.

10.-Un desig cultural per a Menorca?

Que s'aprofiti durant molts d'anys la qualitat musical i cultural de l'Illa, que no és poca, i que segueixi creixent com ho ha fet fins ara. Per ser una illa tant petita hi ha molta qualitat i músics amb un gran talent musical, que això pugui seguir així no té preu.


Moltes gràcies Pere, salut i ventura!


+ articles i entrevistes
Nan Ventura