Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Articles
Plasticitat, contundència i tendresa interpretativa amb Teresina Jordà

Emotiu i intens. Aquestes dues paraules qualifiquen prou bé les sensacions que bona part del públic va viure al Claustre del Seminari durant el concert que, aquest dilluns 11 de juliol vespre, va inaugurar l’edició nombre 44 del Festival de Música d’Estiu que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella.

Emotiu i intens malgrat el descans entremig i tot i que les dues parts del concert pianístic de Teresina Jordà (1960) van estar clarament diferenciades, unides, així mateix, per la plàstica i contundència, i a l’hora tendresa, interpretativa d’aquesta polifacètica artista que la féu executar (tot) el programa de manera clara i entenedora, amb unes mans com flotant i dibuixant en l’aire, en l’ambient, el significant que desprenien les notes, com si en fossin una continuació visual.

Si la intensitat, tot i la varietat, va venir donada per una elegància rítmica realment sostinguda al llarg de l’hora i mitja que durà el concert; l’emotivitat es desfermà a través d’Enric Granados, a la primera part, i, a la segona, per la interacció, física i ‘virtual’, dels ‘Jordans-Cervera’ sobre l’escenari i més enllà (amb un record a la mare i interpretant obres composades per algú de la família), que li donà, encara més, caliu a la nit, per sí mateix ja prou calorosa.

Amb una música, per cert, inèdita fins que investigadors musicals (entre ells la pròpia Teresina Jordà) la recuperaren de l’oblit, i que transportà als espectadors al segle XVIII amb una mostra de quatre sonates de l’anomenada ‘música de tecla’ de la catedral d’Albarracín; l’inici, de fet, també serví per introduir a Granados (1867-1916), igualment un dels grans protagonistes de la nit, pel centenari de la seva mort que enguany es celebra arreu i pels particulars lligams musicals i familiars que, vivificant-lo, han fet de Teresina Jordà una continuadora directe de la seva escola pianística.

Emotiva, sens dubte, fou ‘Dolora en la menor’, un tema inèdit que Enric Granados deixà inacabat (i que en certa manera recorda les seves ‘Goyescas’) i que Teresina Jordà finalitzà per encàrrec exprés de la filla del gran mestre, tal i com Jordà explicà durant el concert. Però, i si açò és efectivament possible, encara més sentida va ser la interpretació de l’Evocació’ que, composada per ella mateixa com a obra de joventut, li dedicà, a Granados, plena d’admiració. Aquí, a Menorca, va sonar d’allò més fraternal, perquè la va dedicar especialment a la seva amiga Montserrat Capell, present al concert i una de les motivacions del perquè Teresina Jordà donés aquest concert a Ciutadella. 

Deixant de banda les meravelloses suites creades per la mateixa Teresina Jordà que interpretà cap al final, i que un moment donat tenen prou consistència com per formar part d’un únic concert (en sonà tres de ‘Quimera blava’ com a mostra de la música que ha dedicat a la seva pròpia mare, la gran pianista Pepita Cervera -1925-2010-, i altres cinc de ‘Joies de la poesia’, realment autèntiques joies musicals on Teresina Jordà recorda l’essència de grans poetes de sempre, com ara, en aquest cas concret, a Antonio Machado, Federico García Lorca, Rafael de León, Pablo Neruda o Cristina Lacasa), un altre dels moments més emocionants va ser l’estrena de tres obres (‘Júbilo’, ‘Admirando a Satie’ i ‘Forjant esperances’) del seu fill David Jordà, present físicament a la sala. Açò apart, és clar, de la sortida a l’escenari de David Jordà, a un moment de la primera part i a un altre de ben al final, qui, discretament però amb personalitat, s’afegí per uns moments al concert de la seva mare creant allà mateix dues improvisacions, obres que nasqueren i moriren en aquells instants i que, molt visuals, recordaren a la música de banda sonora de pel•lícules.

Amb la mateixa intensitat que al principi, Teresina Jordà, al final, responent als aplaudiments del públic, interpretà encara un ‘bis’: ‘Lluna clara’ de ‘Joies de la poesia’, basada en un poema místic de Santa Teresa de Jesús i que dedicà a la pianista Lupe Álvarez de Toledo, ex alumne seva i que casualment també es trobava a la sala gaudint del concert de Teresina Jordà, provocant el seu retrobament.

Com que aquest concert de Teresina Jordà era l’inaugural de la 44a edició del Festival de Música d’Estiu, la presidenta de Joventuts Musicals de Ciutadella, Pilar Carreras, en va fer la presentació abans de començar. A més a més de referències a què no és casual que s’estigui ja a la 44a edició d’aquest Festival, citant expressament la feina de la moltíssima gent que ha precedit l’actual directiva per fer-ho possible (amb un especial record cap a Andreu Torres), Pilar Carreras reivindicà la música com a “quelcom que transcendeix l’esperit, ens mou sentiment i ens fa millors persones”, fent camí amb aquesta idea.

També, no deixà passar l’ocasió per referir-se a la “molta capacitat musical” de Menorca, illa que els darrers temps ha esdevingut “un camp fèrtil de músics en formació i músics que s’obren camí més enllà de les nostres fronteres”. Aquest camí, digué, “s’ha anat sembrant amb la llavor de la formació rigorosa de les escoles de música locals i que culmina amb formacions com la nostra Orquestra de Cambra Illa de Menorca, que amb l’esforç de tots intenta trobar el seu lloc dins el panorama cultural menorquí, que pot així oferir quelcom més que sol i platja, una identitat cultural”.

Després d’aquest concert inaugural, el Festival de Música d’Estiu tornarà a l’escenari d’aquí a dues setmanes, a les 21.30 hores del dilluns 25 de juliol al Claustre del Seminari de Ciutadella, amb el trio format pel violoncel•lista David Apelláriz, el pianista Enrique Bagaría i la clarinetista menorquina Ona Cardona.

Dimarts 12 de juliol de 2016

 

Text: Joan Mascaró

Fotos: Rafa Raga 

 

+ articles i entrevistes
Nan Ventura