Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Entrevistes
Ricardo Lluch, la veu de "96 cordes, orgullós titella"

Ricardo Lluch és conegut com a la veu de baix del grup “6 de ponent”, però també està actiu participant en diferents activitats culturals.


Hola Ricardo!

1.Fa poc vau treure amb els “6 de Ponent” un nou disc i vau fer diferents concerts. Quines sensacions vas tenir a l’escenari amb els teus amics de sempre?Realment les sensacions varen esser molt dispars i a l'hora totes molt intenses. En primer lloc, tornar a pujar a l’escenari amb ells va esser tornar vint anys més jove. La gent encara s'enrecordava de noltros i tenia ganes d’escoltar-nos de nou, però el nivell i el rodatge que teníem no era ni de bon tros el que vàrem deixar aquell temps; açò es transformà en un nerviosisme (anava a dir “acolloniment”) que no va esser fàcil de superar en un principi. Però al final les sensacions que vius a dalt la palestra amb els teus companys és el millor que te pot passar en la vida. 

2.La teva vinculació amb el món del cant ve d’anys enrere: sarsuela, musical, gospel... Quina ha estat la teva trajectòria?Per sort (o desgràcia segons com es miri) ja hem fet de tot perquè comencem a tenir una edat. De ben petit vaig començar a cantar amb la coral infantil de “los padres salesianos”, tot veus blanques.

També a l’època de l'institut vaig formar part de la tuna amb na Mª Antònia. Més endavant quan ja tenia el grup d’amics, vam crear el conjunt “6 de ponent”, el qual va obrir altres portes com va ser la part de sarsuela i òpera. La primera òpera va ser “Marina” amb en Kamal Khan. Allà vaig veure el que era realment un crack de la música. A partir d’aquell moment també vaig formar part d’un cor que es deia “Amcuib”, que dirigia na Merche Orfila d’Alaior. Era un cor que pertanyia o estava vinculat a la part de cultura del Govern de les Illes Balears... va ser molt bo i vaig aprendre un munt amb ella. Va ser qui me va introduir al cor de l'òpera del Teatre Principal de Maó, on vaig fer “La Boheme”, “Aida”, “ Simon Bocanegra”... Allà te n’adones de lo mal de fer que és cantar bé. Va ser un època també molt enriquidora tant musical com socialment.

En quant a l'època de cantar al grup de gospel, vaig prendre molt de gust. Una música amb molt de ritme, més moderna i propera al que sents i la veritat és que m’ho vaig passar de conya...Vaig participar també al musical “ Els Pirates”, va ser molt positiu. Cantar i interpretar implica doble concentració... De l'època en que vaig cantar amb La Capella Davídica amb es Bibi també en tenc bon record, vam riure molt.

3- On te sents més còmode?Com a cantant, crec que estic mes còmode i puc aportar molt més als conjunts musicals, cantant com a coro (de baix obviament), per aguantar l'acord i l'harmonia, que no pas de solista.

Pel que fa a estils, me xiflen més els grups de gospel, veus a capela, havaneres, cançons d’anar a fora... més modernet. Òperes i sarsueles se me fan un poc més feixugues.

4- Un projecte en el que t’agradaria formar part?M'encantaria poder formar part de qualsevol musical tipus “El Rey León”, “Los Miserables”, “Jesucristo superstar”, etc.

5- Ets un dels integrants de l’espectacle “96 cordes, orgullós titella” on poses veu a uns textos d’en Jaume Anglada, extrets del seu primer llibre. La interpretació fidel del que vol transmetre l’autor, és la part més difícil?Per jo no ha estat gens fàcil intentar transmetre els sentiments d’un poeta gran com en Jaume; necessites llegir-los i escoltar-los unes quantes vegades per arribar a l'ànima de l'autor. Per sort, en Jaume era al costat per ajudar i guiar-me a través de la seua poesia.

6- Sabem que són uns textos que no deixaran indiferent a ningú. Com ho veus tu? Com els definiries?Per jo són uns versos que reflecteixen la lluita interna de l’ésser humà i la seva pau interior, escrit a més a més amb versos polits i dolços. No deixa de recordar-nos les virtuts i pecats que tenim els homes i dones a dintre al cor i que han de conviure diàriament. Volem ser bones persones, però no sempre ho som. L'enveja , la traïció, etc... sempre estan a punt per treure’ns el més miserable de cada un. Per exemple, es pot tenir enveja sana?... Idò açò.

7- Amb els músics guitarristes que intervenen i la diversitat d’estils es presenta un espectacle diferent. Com que tu també toques guitarra, què diries als guitarristes de l’illa per a que venguin a l’espectacle? Diria que només pel fet de poder escoltar i gaudir del virtuosisme de Menorca en quant a guitarristes, ja hi ha prou motius com per no deixar fugir l’oportunitat d’anar a l'espectacle. A més encaixen perfectament els diferents sentiments que destilen els poemes d’en Jaume amb els tipus de tendències i fonts musicals que han begut tots els integrants del grup instrumental i que al final tots fan el mateix: MÚSICA, POESIA, ART... que al cap i a la fi és el que ens diferencia dels animals.

8- Un desig cultural per a Menorca? Que tinguem a Ciutadella un teatre com Déu mana i no el desastre que ens han entregat. Disposar d’un espai per poder fer cultura en condicions.

Gràcies Ricardo, salut i ventura!

 

Fotos: Arantza Dominguez 


+ articles i entrevistes
Esdeveniment relacionat
Visites guiades a l'illa de Llatzeret