Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Entrevistes
Sa Llibreria de Ferreries, referent per a consultar i trobar el que vulguis.
Sa LLibreria és molt més que una botiga on comprar llibres. Les ferrerienques i els ferreriencs han crescut sabent que hi poden anar allà per a cercar quasi qualsevol cosa: joguets, material escolar, paperines de magdalenes i per suposat, llibres. Però la peculiaritat de la botiga l’augmenta, sense cap mena de dubte, Pere Allés Pons, propietari i lector exigent, al qual hem tingut la sort de poder entrevistar sense presses i gaudint de tota la sinceritat que el caracteritza.

1. T’imaginaves en aquesta professió quan eres petit?

No, què va. Estava acostumat a veure els meus pares aquí però no em pensava que acabaria jo darrere del mostrador. De fet, vaig fer altres feines abans de quedar-me la botiga.

2. Així, llegir per a tu, continua sent una afició o ja s’ha convertit en feina?

Hi ha un poc de tot. Consider que és un dels meus hobbies però he de reconèixer que segons quins llibres sí em fan pensar en la feina. Això si, trio el que llegeixo en funció dels meus gustos, independentment de si un llibre s’està venent molt o no.

3. Has evolucionat com a lector?

Rotundament sí. Aquest feina et permet arribar a més llibres dels que pots abarcar, bé a través de les fonts d’informació, bé a través dels clients. A més, aprens a seleccionar molt més el que llegeixes i de vegades també llegeixes llibres que d’una altra manera, no faries mai.

4. Parlant de les fonts d’informació… com selecciones els llibres per vendre?

Hi ha diverses maneres però bàsicament seguesc criteris subjectius. Les editorials ens envien les seves novetats i jo trio els llibres segons el moment. També m’ajuda molt sentir programes de ràdio especialitzats (com el que col•labora Màrius Serra) i llegir ressenyes a les seccions de cultura a la premsa.

5. Has hagut de vendre algun llibre que no volies?

No, no. Les editorials no ho imposen això. Jo intent tenir llibres que puguin agradar a un ventall ampli de gent encara que personalment no els llegiria mai i fins i tot, pugui dubtar de la seva qualitat literària (com els relacionats amb els famosos de la tele). El que sí ens indica l’editorial són els terminis de promoció i venda de segons quins llibres, però això és normal en el cas d’editorials grans.

6. Parlant d’editorials… “Arrela” és una editorial menorquina que es pren molt seriosament la conservació del medi ambient. Creus que les lectores i lectors valoren aquests gestos?

En aquest cas en concret del medi ambient no estic molt segur, però que cada vegada hi ha més gent que aprecia la tasca de les editorials petites et diria que sí. Editorials com Periscopi, Raig Verd o L’altra tracten els destinataris amb un missatge personal i directe i crec que això és una manera d’aconseguir fidelitat. Esper que els vagi molt bé a Arrela i crec que han estat molt valents.

7. Creus raonable el preu que la gent ha de pagar per un llibre?

En absolut. Les propostes en el canvi de preu han de venir de les editorials però en realitat, això ho regula el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, i amb les retallades que hi ha pertot arreu, ho veig molt difícil. Nosaltres només podem modificar els preus dels llibres quan han passat cinc anys des de la seva publicació.

8. Acabarà venent Sa LLibreria llibres en format digital?

En principi, no és la idea. Ha passat un temps des que el format digital ha entrat al mercat i no veig clar que la gent que ve a comprar vulgui canviar el paper per altres formats. 

9. Per què creus que gèneres com l’assaig i la poesia no tenen tants “pretendents” com la novel•la?

Jo crec que la poesia és un gènere molt concret i cal haver llegit per poder apreciar-la. Pel que fa a l’assaig, la gent encara té la idea que són llibres complicats i el fet que siguen més o menys realistes, els lleva encant a ulls de les persones que cerquen amb la lectura  el poder evadir-se dels problemes de la vida quotidiana. Els llibres de relats breus, per exemple, tampoc són escollits pel públic en general, quan hi ha títols de molt bona qualitat.

10. Diuen que basten 30 segons per formar-nos una primera impressió d’una persona. Quant de temps necessites per esbrinar quin llibre vol una persona que entra a la botiga?

Ui, depèn de moltes coses això! Si ja ha vingut altres vegades, ja saps per on van els tirs més o menys, evidentment. Si no conec molt bé a la persona intent fer-li tres o quatre preguntes que em donen “pistes”, com per exemple, alguns títols del que hagi llegir anteriorment, el tipus de literatura que prefereix o per a quin moment vol el llibre. La pitjor situació es dóna quan algú vol regalar un llibre però desconeix els gustos de la persona destinatària, perquè no hem d’oblidar que de vegades, un llibre és difícil de triar, fins i tot, per a tu mateix.

11. Amb els anys que duus a la botiga (aproximadament 15 anys), diries que la gent jove llegeix menys?

Sí. Sobretot, si a l’institut o l’escola no hi ha un pla específic que fomenti la lectura. Els sectors on més llibres es consumeixen són l’infantil i l’estat adult. La gent de 35 a 60 anys és la que ara mateix està consumint més llibres.

12. I els teus fills? Segueixen les teves recomanacions?

Si que llegeixen, però cadascú té un estil. O sigui, que m’escolten però acaben triant ells.

13.A un poble petit, és inevitable que hagis de fer de llibreter també al carrer?

Clar! I encara que hi ha gent que no sap triar bé el moment de xerrar de llibres, com a un dia de festes, també va bé poder trobar algú pel carrer i avisar que la seva comanda ja ha arribat (si no havies pensat a avisar-ho).

14. Imagina un dia com Reis o Sant Jordi. T’havies aturat a pensar mai la quantitat de gent que has ajudat a que sigui un poc més feliç?

Així en aquells moments concrets tal vegada no, però ara que ho dius, sí, clar. El que passa és que en sóc conscient quan ve una persona i em comenta que li he “encertat” el llibre. Això és una de les majors satisfaccions d’aquesta feina.

15. Pere, què passa amb els llibres que no es venen?

L’editorial et deixa tornar-los després d’un any. Hi ha d’altres, que els don una altra oportunitat i els guard durant més temps, mai saps si algú ho comprarà i val la pena intentar-ho.

16. Amb quin escriptor seuries a fer una xerradeta?

Què difícil m’ho poses! Si pogués ser, amb Roberto Bolaño (és mort), i si em fas triar un altre, n’Albert Sánchez Pinyol.

17. Parlem finalment d’un moment poc agradable. Com et vas sentir després del robatori que Sa Llibreria va patir la nit de Reis de l’any passat?

Molt malament. En principi, no vols pensar que ha estat gent del poble però em va crear desconfiança i vaig sentir que s’havia violat la meva intimitat. He hagut de reforçar la seguretat i passar pàgina perquè la policia judicial no m’ha donat cap resposta des d’ençà. Afortunadament, també he comptat amb el recolzament de molta gent.

18. I ja per acabar…un desig cultural per Menorca?

Que  no s’acabi tancant cap biblioteca ni cap llibreria. Que hi hagi un preu raonable per a comprar llibres i d’aquesta manera, que es faciliti el “consum” de la lectura.

Moltes gràcies Pere, salut i ventura!

 

 Entrevista i col·laboració d'Esther Soler 

+ articles i entrevistes
Nan Ventura