Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Articles
Santiago Moll "Aquell que diu que no troba res, que comenci per dur a terme alguna iniciativa pròpia"

Santiago Moll Vaquer (Ciutadella, 1973) és el creador de Justifica tu respuesta, un bloc educatiu que recentment ha quedat finalista als premis Bitácoras 2014 i que acumula ja més de 6 milions de visites en el seu any i mig de vida. Ens trobem un capvespre plujós de desembre davant de dues camamil•les ben calentetes per a parlar d’educació i de cultura, un diàleg que ens descobreix que el nom del seu bloc defineix a la perfecció el tarannà d’aquest professor de llengua castellana i literatura.


1. Com neix aquest bloc i per què un bloc i no una web?

El bloc va néixer per aprofundir en les tècniques d’estudi i en un principi vaig voler donar abast molts perfils diferents d’usuaris. Amb el temps, i després d'alguns canvis, vaig comprovar que aquest plantejament no era funcional de manera que, a hores d’ara, es pot afirmar que el bloc està dirigit principalment per als docents. Un bloc és un espai més personal on el més important és el contingut, mentre que a una web es poden oferir productes o serveis. Aquest bloc genera continguts que poden ajudar a millorar la tasca docent, l’aplicació de noves tecnologies a la docència i el maneig de la intel•ligència emocional per a la gestió d’aula, entre d'altres.

2. Com s’organitza la feina ?

Aquest bloc és una exaltació de les frases elaborades i de la necessitat de justificar allò que es diu, per tant, les entrades que realitzo han d’estar planificades amb suficient temps per poder-me documentar i escriure. Es realitzen 3 entrades setmanals al bloc que es tradueixen en tres articles d'entre 1.000-1.500 paraules.

3. Quines són les fonts que utilitzes per a la tasca de documentació?

Els articles s’elaboren a partir de la meva experiència personal, encara que en la meva tasca d’actualització sempre vaig descobrint referents que em fan pensar i reajustar els missatges que vull transmetre com, per exemple, Joan Vaello, Martin Seligman, Daniel Goleman o Ken Robinson. 

4.Així, quin paper té internet en la teva tasca d’investigació?

Contràriament al que sembla, no dedico molt de temps a navegar per la xarxa. Personalment crec que aquesta pràctica només em roba temps perquè els resultats que s’obtenen, encara que semblen diferents, solen ser fragments copiats d'altres fonts. A l'hora de buscar informació m'agrada fer-ho a través de les xarxes socials, lectors de notícies i subscripcions a altres blocs. 

5. Quin creus que és el tret distintiu del bloc?

Per una banda, crec que és un bloc d’educació en el qual els continguts són atemporals perquè ja existeixen blocs que analitzen el paper de l’educació dintre del context social en què es viu. Per una altra banda, és un bloc on s’intenten descriure mètodes per realitzar tasques comunes a tots els àmbits docents com, per exemple, el que s’ha descrit per fer resums, independentment del text triat. El meu repte ha estat crear un bloc que ofereix una visió holística de l’educació on s’apliquen eines d’altres disciplines a la tasca docent. 

6. Saps si hi ha molts dels teus companys/es que et segueixen?

És curiós però m’ha passat que algunes de les persones que treballen amb mi han sabut de l’existència del bloc a través dels mitjans de comunicació i xarxes socials. És una llàstima però actualment als instituts tenim poc temps per crear espais de debat i compartir experiències. De tota manera, el feed-back a través d‘internet tampoc és molt millor, doncs reps molts pocs comentaris en comparació al nombre de persones que llegeixen els teus articles.

7. Parlant del col•lectiu del professorat, t’atreveixes a destacar una virtut i un defecte d’aquesta professió?

La virtut és que podem fer que cada dia sigui diferent encara que treballem explicant el mateix i malgrat que durant tot un curs ens trobem amb les mateixes caretes a les mateixes hores. El defecte, que de vegades ens costa escoltar perquè estem acostumats a situacions comunicatives unidireccionals i no ens adonem que aquest fet ens pot impedir aprendre.

8. A banda de professor, ets tutor d’un grup i ho has estat molts anys. Coneixen els pares dels teus alumnes el bloc?

La veritat és que sí que tenc constància que hi ha pares que consulten el bloc, tant per aplicar tècniques d’estudi com per a gestionar emocions. Crec que això és molt positiu i tal i com s’ha començat a suggerir a alguna universitat de la península, estic d’acord en la creació de les escoles de pares, però també per als pares dels alumnes que van bé i a qui no sempre dedicam l'atenció i dedicació que es mereixen.

9. I què ens dius dels alumnes? Creus que un ús excessiu de les xarxes socials i aplicacions comunicatives estan posant en perill la cal•ligrafia i l’ortografia?

Jo crec que als alumnes se’ls ha d’ensenyar a emprar la llengua en el registre adequat quan el context comunicatiu està identificat, doncs el que està clar és que l’ús d’aquestes aplicacions no retrocedirà. A més a més, crec que la millor eina per aprendre ortografia és la lectura, però una lectura de qualitat. El problema tal vegada és que avui en dia els alumes llegeixen més del que creuen, però no són lectures instructives.

 10. Té aquest bloc una vida limitada?

No ho he pensat. Al principi sempre tens aquella por de si seuràs un dia i no sabràs què escriure però en aquests moments el bloc  està a un moment molt bo, ja que a les visites fidels dels lectors d’Espanya, Mèxic i altres països sud-americans, se li ha d’afegir petites comunitats de Nord Amèrica procedents de Califòrnia, Washington i Nova York. Així que, per a un futur pròxim, l’objectiu seria més a prop de fer un bloc bilingüe que no pas deixar-ho.

 11. Una  part que agrada molt del bloc són les citacions, frases cèlebres i  proverbis. Pots triar alguna que defineixi la teva carrera docent i una altra per quan tens un mal dia?

Pel que fa al bloc, la frase que he escollit per a definir-lo i que defineix la meva carrera docent és la següent: “Tot es pot aprendre. Tot es pot ensenyar”. Una altra cita que m'agrada molt és “La gratitud és la memòria del cor”, de Lao Tsé. Per als dies dolents m'agrada la que diu “Canviant el que sentim, podem canviar el que pensam”, de Martin Seligman. 

12. I ja per acabar, un desig cultural per a Menorca?

Que la gent pugui tenir l’oferta que desitja amb professionals adequats i espais adients i que la cultura compti amb el suport institucional i no depengui exclusivament d’iniciatives privades. Aquell que diu que no troba res, que comenci per dur a terme alguna iniciativa pròpia, ja que quan algú sap d’alguna cosa i la mostra, això també és fer cultura. 

Moltes gràcies Santi, salut i ventura!

 


 

Entrevista i col·laboració d'Esther Soler 

+ articles i entrevistes
Nan Ventura