Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Articles
Vespre de Canya!!

 El “Vespre de Canya” que ens espera dia 5 de desembre a la sala multifuncional de Ciutadella tindrà una representació potent en quant a continguts musicals, ja que el rock, del clàssic, del dur, del melòdic, del versionat del pop, del contemporani i de l’autèntic en definitiva, ens espera mitjançant dos grups de l’espectre rockero més consagrats de l’illa. 

La part de ponent la representarà “Quimera” i la part de llevant serà representada per “Fraggles”. Heus aquí un petit tast del que són aquests dos grups i del que ens depararà l’apassionant espectacle de Rock. Un rock sempre tan orfe d’ajudes i que aquest cop gràcies a la immillorable producció de Dau Produccions i l’organització d’Artistes per a Menorca, que són qui més i millor tenen cura i aposten pels artistes d’aquí, tindrà un tribut segur a l’altura que es mereix el digne art del Rock’ n’ roll i que farà cantar, botar i reviscolar consciències avorrides de música sense substància als assistents. “A los hijos del Rock and roll, Bienvenidos”. 

Començaré parlant dels “Quimera”. Per a mi és molt fàcil fer-ho i no pel fet de que siguin bons amics de qui açò escriu, si no perquè l’hàlit de la seva música és d’aquell que sap entrar-te dins l’ànima entre la barreja del suau i l’agressiu de la seva música melòdica però amb reminiscències canyeres. Certament són del meu perfil musical preferit. La tendència dels Quimera és purament Rock, del bo, del que agrada a l’entès en música però també a aquell que comença a endinsar-s’hi tímidament en les primeres passes. Trini Tejada, la cantant, és d’aquelles veus que guarden un sorprenent i innumerable número de registres vocals, tots ells perfectament executats. Ramón Torrente, el guitarra, és d’aquells vells rockeros ensinistrat en el noble art de fer rallar i plorar les cordes d’acer. I Paco Torrente, el bateria, sap treure subtilment els sentiments més nítids a l’agrest instrument de percussió. I direu... i el baix, i els teclats? No fan cap falta. El fet de sonar seqüenciats no és un problema sinó una solució que millora i dóna transcendència al so i al producte final. Crec que són molts pocs els grups, per no dir cap, que empren aquest estil en els directes a Menorca. “Quimera” sorprendrà a qui no els conegui! En quant a la música que sonen, dir que admiro la seva valentia a l’hora de mesclar uns estils que poden semblar antagònics entre ells. Van des del rock clàssic de Queen, Withesnake o Creedence (versió Tina Turner), passant pel pop més sorprenent de Madonna, Shania Twain o A-ha, per arribar a la canya més contundent de Guns ‘n’ Roses, AC/DC o Mägo de Oz. I pensareu que és estranya tota aquesta barreja!! Doncs no, perquè entre aquests estils s’hi amaga l’autèntica ànima del grup. Una ànima trossejada a ritmes de Bon Jovi, Blondie, Antonio Flores, Europe, Luz Casal, o Aerosmith, entre d’altres que no desvetllaré amb  tal de mantenir el misteri... és a dir, el rock melòdic que transforma la música en més que un sentiment, tal com resaven majestuosament els mítics Boston. 

I ara canviem cap als “Fraggles”. Quan un els escolta, de seguida entén que estem davant un grup que és impossible que deixi indiferent. Ja sigui per la qualitat tècnica i artística dels seus actuals set membres: Tamara Orfila (veu), Judit Uris (veu), Jairo Carreras (veu), Aram Pino (guitarra), Toni Morlà (teclats), Lluís Carreras (baix) i Oscar Carreras (bateria), com pel tarannà vital i espectacular que destil•la el seu sorprenent directe. Una de les coses que més crida l’atenció de la posada en escena, és saber que el seu cantant masculí, en Jairo, és, a part de vocalista, un refutat i experimentat guitarrista i també un showman de primer nivell. No es queda enrere tampoc la resta de la banda com a músics, ja que viuen la música amb intensitat i sentiment, doncs hi ha que saber que el seu baixista, a part d’amic meu, és un reconegut i inigualable devorador de concerts de grups de talla mundial i enciclopèdia musical amb potes, sabent transmetre aquesta passió al grup sencer i a qui té la sort d’escoltar-lo. És l’Steve Harris menorquí. Aquest amor i passió per la música de veritat s’assaboreix a cada nota i a cada cançó de “Fraggles”. S’albira que els cinc components masculins venen del món del heavy. La fidelitat i la dignitat musical són sagrades per als bons amants d’aquest estil musical i de vida. Però saben anar més enllà. Per açò, na Tamara i na Judit donen brillantíssimament la nota Pop i femenina, i d’altura, a l’espectacle. Aquest més enllà engloba versions tan diverses i dispars com les que fan de One Republic, Fito & Fitipaldis, Pointer Sisters, Offspring, Beyonce, Rammstein, Meghan Trainor, Ska-p, Rihanna, Led Zeppelin, Lady Gaga, U2, David Guetta, Bon Jovi, Sabina, AC/DC, Miley Cirus, Europe, Wather Girls, Mägo de Oz, Donna Summer o Bongo Botrako, entre moltes altres i que encaixaran indiscutiblement a la perfecció en una nit de canya. Tampoc no vull desvetllar noms. A ben segur que el poble de Ciutadella, tan poc acostumat al rock en general i a la rauxa més enllà de berbenes típiques, aquests senyors de Sant Lluís arrancaran un somriure de complicitat quan comencin a sonar. Quasi podria dir “Paraula d’Stone”. 

Així que el meu consell, si us serveix de res i em voleu considerar, i ja per acabar, és que no us perdeu aquesta potent i professional producció perquè és única en el seu estil a Ciutadella. Servirà, segur, per aquells que volen sentir i vibrar amb música que arriba fins al cor feta purament per gent d’aquí. Des d’aquestes línies dono tot el meu recolzament a Dau Produccions (Nan Ventura) i a Artistes per a Menorca, ja que sé per experiència pròpia que són els millors en reivindicar el mercat casolà d’art menorquí i en deixondir a tothom el significat de sector quinari. Potenciem-lo. Sort i Ventura! Rock ‘n’ roll!!


Jaume Anglada

+ articles i entrevistes
Esdeveniment relacionat
Visites guiades a l'illa de Llatzeret