Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Articles
VESPRE DE VINILS (La segona joventut)

11/3/16


  A tots se’ns ha passat pel cap, sens dubte, la pregunta de si és possible retrocedir en el temps. Del que no ens adonem quan ens ho plantegem, és de que la raó que jeu en el subconscient per a fer-ho és que volem tornar allà on vam ser feliços i no sabíem que ho érem. Quan la distància en el temps ens escampa un present abonat per la llavor de la nostàlgia sana, a tots, sense excepció, se’ns posa el somriure juvenil de rebel•lia que infructuosament tractem d’amagar dins dels sentiments més personals i que ens transporten a la banda sonora d’una època ja viscuda. 


  No cal ser psicòleg ni filòsof per entendre què irradia el tarannà dels que actualment som la segona joventut. Ja ho va dir Gil de Biedma: “Que la vida iba en serio, uno lo empieza a comprender más tarde”. Li dono la raó i vull entendre, i us convido a fer-ho, que, abocats a un futur indefugible, abans hem de Viure, i en majúscules, no deixar-ne cap per perduda. Així la vida, majestuosa i diàfana, sòl dibuixar alegre el camí a qui el vol viure amb intensitat. La música, la bona música, raja d’aquesta essència de les ganes de viure. A tots ens supura alegria quan escoltem aquella vella cançó que fa vint o trenta anys ens va esgarrapar el cor pel motiu que fos. Idò bé, en una època d’experimentar “revivals”, perquè ja hem pujat mitja costa de la vida (o més) i perquè ho necessitem per a sentir-nos ànimes joves, ara toca a les portes de Ciutadella un espectacle de molta qualitat dins d’aquesta gama. Sens dubte, i permeteu-me la llicència, amb els millors. 


  Imagineu per uns moments que sou a Mannix, a Addagios, o Alí Babá... Que els discs que sonen són vinils, no mp3. Imagineu que aquests discs són posats per en Toni Gomila, el Dj més actiu d’aquella època i animador de tantes i tantes nits dels que ja hem entrat dins l’abans citada segona joventut. Imagineu que ell, en Toni, que pinxava ja al propi Alí Babá a la dècada dels 80, també a l’Herba, a Esfera i al Privé d’Adaggios, de sobte despunta del fet que fa quinze anys que no es posa davant dels plàstics rodons de l’època i que, de sobte, li agafa per a tornar-ho a fer. No imagineu ara. Açò està fet, es farà, concretament aquest 9 d’abril des de les 21:00 hores, i fins que el cos aguanti, a la Sala multifuncional de Ciutadella. Ell farà honor als seus mentors en açò de la música i de posar-la per als altres, n’Eduardo Mascaró i en Pedro Tous respectivament. El seu estil que brolla del hard rock de l’”Smoke on the water” de Deep Purple i de la majestuositat de Queen, que no pot faltar a la gala, s’apoderarà novament de les pistes de ball, del que coneixíem abans com a sales de festa, donant vida a una nova activitat cultural de “FirArtísitc”, promoguda per Nan Ventura i organitzada per Artistes per a Menorca, amb la noble intenció de rejovenir consciències i fer-les novament adolescents. D’algunes de les cançons que no poden deixar de ser pinxades, heus aquí uns exemples: “Maria” de Blondie, “Cover me” de Bruce Springsteen, “Modern Love” de David Bowie, “Sultans of Swing” de Dire Straits, “Sweet child of mine” de Guns n’ Roses, “New Sensation” d’Inxs, “I was made for loving you” de Kiss, “Beds are burning” de Midnight Oil, “De do do de da da” de Police, “Crazy little thing called love” de Queen, “Losing my religion” de Rem, “Should I stay or should I go” de The Clash, “Close to me” de The Cure, etc.


  Uf!!! Us sembla bona idea? Doncs açò no és tot... Ara imagineu que deixem els discs de banda. Que l’artista que puja a l’escenari és el millor cantant de Menorca i que dóna vida en directe a les cançons de la nostra sospirada joventut. No imagineu més. Açò també està fet. Joe Mina cantarà, amb tot l’art que li sobra, aquelles cançons que són part de la llavor de la nostra actual personalitat i cultura i que les varen viure amb emoció quan la música encara era més que un sentiment. I per aquest artista, en Joe Mina, que vocalment domina tots els estils musicals que se li posin al davant: blues, soul, punk, rythm n' blues, funk, indi, jazz, swing, bossanova, lírica, pop, rock, reggae, heavy, grunge, funk, etc; que té referents musicals tan variats i elevats com Bach, Beethoven, Vivaldi, Pavarotti, James Brown, Pink Floyd, Simon and Garfunkle, Rollings, Jimi Hendrix, The Beatles, Led Zeppelin, Deep Purple, Metallica, Guns n' Roses, ... i no vull estendre’m, no hi cabria en aquest article, en la impressionant carrera musical i artística que duu a les esquenes... poso la mà al foc de que ens farà gaudir com a bojos amb un repertori des dels 60 fins als 90 i que només mencionaré per damunt per a mantenir viva la flama de l’expectativa: “Black is black” de Los Bravos, “Start me up” dels Rollings, “Break on through” de The Doors, “Déjame” de Los Secretos, “La chica de ayer” de Nacha Pop, “Every breath you take” de Police, “Salta” de Tequila, “Boig per tu” de Sau, “Eloise” de Tino Casal, “Bailaré sobre tu tumba” de Siniestro Total, “A quién le importa” d’Alaska y Dinarama, “Mil calles llevan hacia tí” de La Guardia, “Chiquilla” de Seguridad social, “Entre dos tierras” d’Heroes del Silencio, “You give love a bad name” de Bon Jovi, etc. Com veieu, n’hi ha per no aturar de ballar fins que surti el sol. 

  

  Si a tot açò li afegim un servei de bar a càrrec de Nou Fusión amb menjar i beure i taules i cadires posades per a l’ocasió; un photocall que ens transportarà als anys 70, que hi haurà sortejos de llibres, de consumicions, de sopars, que es podrà demanar música... i tot açò rodejat de la gent de la nostra generació, perquè a aquestes altures ja sabem tots qui és qui, idò dir que, qui s’ho perdi, es perdrà el millor espectacle, indiscutiblement, de quants s’han fet fins ara d’aquest estil anomenat “revival”. Serà d’aquelles nits que podràs contar que hi vas ser. 

  

  I és que la vida, companys intergeneracionals, com apuntava el poeta Gil de Bieda abans citat, també pot mesurar-se per les dimensions de l’escenari. Formem part viva d’ell. Que la música no aturi. Que no s’apaguin els llums. Que no s’esborri la mirada, el somriure i la il•lusió de l’adolescent que encara duem a dins. És a dir, com diu el Mestre Sabina: “Que el escenario te tiña las canas”. Salut i Rock and Roll.     

Comprar entrades 

 

Jaume Anglada

+ articles i entrevistes
Esdeveniment relacionat
Nan Ventura