Ses notícies d'en Nan

Articles i entrevistes de cultura i oci

Articles
Virtuosisme i domini tècnic en un concert, diferent, de saxofons

No era un programa fàcil per a l’oïda, amb poques peces o fragments originalment composades per a quartet de saxofons i la majoria fetes inicialment per a quartet de cordes. Tot música de cambra, però amb diferent sonoritat instrumental, i més quan s’està molt més acostumat a sentir la finura i major dolçor del violí, per exemple, que no l’amplitud i gravetat de veu del saxofon, que li dóna fins i tot un altre ritme. I si a açò hi afegim que les composicions eren relativament conegudes i qui més qui manco tenia una referència ja formada, la dificultat, per la inevitable comparació, pujava també de to.


I va ser a base de virtuosisme, d’habilitat i de domini tècnic amb l’instrument, que Fukio Ensemble, tots quatre, se’n van sortir d’una manera excel•lent, en un concert ‘in crescendo’ i amb un final realment espectacular. En certa manera, amb aquest final, el quartet de saxofons on s’hi integra el menorquí Xavier Larsson reivindicà que una formació instrumental com la seva, de poca tradició ‘cambrística’, pot entrar tranquil•lament en joc tant en el panorama de la música contemporània com de la clàssica. A més a més de fer-ho en el seu dia a dia, a açò ho tornaren a demostrar, també, en el que fou quart concert del 43è Festival de Música d’Estiu de Ciutadella, aquest dilluns 3 d’agost vespre al Claustre del Seminari.


Amb un començament que despistà un poc al públic, interpretant fora de programa, i encara sense entrar a l’escenari, el motet ‘O Magnum Mysterium’ de Tomás Luis de Victoria, a la primera part ja es va poder veure per on aniria la cosa, amb una adaptació de la ‘Holberg Suite’ d’Edvard Grieg, però també, i en el que fou un clar inici del ’in crescendo’, amb el catàleg de possibilitats tonals per a saxofons que va ser l’Andante’ i el ‘Scherzo’ d’Eugène Bozza, amb moments en què semblava que tocava una gran orquestra i no quatre saxos. I, sobretot, amb el llavors sorprenent repertori de sons, dissonants i que, en diverses ocasions a cops de bufades, acabaven donant-li sentit a la composició, en una mena de joc ben calculat i gens improvisat que va ser el ‘Durch’ de Fabien Lévy (1968), un dels tres autors, per cert, encara vius que interpretaren, juntament amb Michael Nyman (1944) y Robin Hoffmann (1970).


I fou, precisament, amb Hoffmann i el seu ‘Der blutige Schaffner’, música original per a saxofons, quan arribà un dels punts culminants del concert, amb una peça ben plena d’efectes sonors on t’havies d’imaginar (va ser fàcil fer-ho) que eres dins un tren i esperar que la locomotora es posés en marxa i deixar-te anar per veure què trobaves pel camí. Aquests efectes els feien els músics bufant i aspirant, amb ‘boquilla’ i sense, el tub de l’instrument, tocant amb les mans directament al saxofon i tapant i destapant el tub. Sorpresa (per diferent), virtuositat (per habilitat i domini tècnic en la dificultat d’execució) i espectacularitat, per efectista i per la boca oberta que deixà en molts espectadors en veure com de tot plegat sortien els sons, coherents i encaixats, que sortien.


Aquesta peça de Hoffmann va venir precedida pel toc de jazz que li donà la música de Nyman i, sobretot, la de George Gershwin, en uns afortunats ‘Three preludes’ on Xavier Larsson destacà, si es pot dir així, fins i tot amb llum pròpia. I fou la que donà peu al finanl un tant apoteòsic que s’hi va viure, amb la dansa ‘La vida breve’ d’El amor brujo’ de Manuel de Falla i els acompassats aplaudiments que aconseguiren que Fukio Ensemble interpretessin el que fou únic bis del concert (o dos si es té en compte la peça inicial fora de programa): ‘El barber de Sevilla’ de Rossini, una adaptació per a quatre saxofons feta per ells mateixos i que, digué Larsson, fou la primera que, al carrer, van tocar en arribar a Colònia (Alemanya), on hi han residit els dos darrers anys.


Ara, després de Fukio Ensemble, qui arribarà al Festival de Música d’Estiu de Joventuts Musicals de Ciutadella serà l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca (OCIM), amb la direcció de Francesc Prat i amb la mezzosoprano Anna Alàs per a la interpretació de la versió original d’El amor brujo’ de Falla. Açò, però, serà el proper dimarts (no dilluns) 11 d’agost a les 21.30 hores, novament al Claustre del Seminari.


Crònica: Joan Mascaró

Foto: Rafa Raga


Dimarts 4 d’agost de 2015


+ articles i entrevistes
Nan Ventura